Diferència entre les revisions de "Itàlia"

m Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '
m Text reemplaça - ' unic ' a ' únic '
Llínea 183: Llínea 183:


=== Lliteratura ===
=== Lliteratura ===
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.


Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
Llínea 190: Llínea 190:
'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.
'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.


El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[fútbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren títuls europeus.
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[fútbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el únic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren títuls europeus.


La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la seleccio que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].
La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la seleccio que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].