Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== [[Sigle XI]] - dels [[ibers]] als [[àraps]] == | == [[Sigle XI]] - dels [[ibers]] als [[àraps]] == | ||
[[1060]] Carta de una hablante de Denia en vulgar romanç dirigida a Almudis. (Encontrada y estudiada por Antonio Ubieto Arteta y Leopoldo Peñarroja). | |||
[[1060]] [[Ibn Sida]], lexicograf en el prolec de la seua obra “Kitab al Muhassas” (El Cairo, Tom I, pag. 14), un diccionari analogic en el que agrupa paraules que se referixen a una mateixa especialitat, demana disculpes per les incorreccions que puga fer al escriure en arap, afirmant: ‘¿Com no he de ferles- si escric en temps tant alluntats de quan l’arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç (valencià)?’. | |||
[[1068]] [[Ali Ben Mugehid]] (Segon emir de [[Dénia]]) : ‘Hablo la lengua (romance valenciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. ([[Ambrosio Huici|A. Huici]] : Historia musulmana de Valencia y su Reino) | |||
[[1095]] En la Crónica General del Campejador, despuix d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587). | |||
== Sigle XII – de les harges al romanç == | == Sigle XII – de les harges al romanç == | ||