Diferència entre les revisions de "Ignaci Villalonga i Villalba"

m Text reemplaça - ' l´' a ' l''
mSense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:
'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].
'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]].


Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].
Es doctorà en Dret per l'Universitat de Deusto en l'any [[1915]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En l'any [[1919]] publicà l'opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].


En [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.
En l'any [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.


Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".  
Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En l'any [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".  


== Obres ==
== Obres ==