Diferència entre les revisions de "Edat Mija"
m sees > seus |
m Correcció llingüística |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El seu començament se situa tradicionalment en l'any [[476]] en la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i el seu final en [[1492]] en el descobriment d'[[Amèrica]], o en [[1453]] en la caiguda de l'[[Imperi Bizanti]], data que coincidix en l'invenció de l'imprenta (Biblia de Gutemberg) i en el final de la [[Guerra dels cents anys]]. | El seu començament se situa tradicionalment en l'any [[476]] en la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i el seu final en [[1492]] en el descobriment d'[[Amèrica]], o en [[1453]] en la caiguda de l'[[Imperi Bizanti]], data que coincidix en l'invenció de l'imprenta (Biblia de Gutemberg) i en el final de la [[Guerra dels cents anys]]. | ||
El terme implicà en el seu orige una | El terme implicà en el seu orige una paràlisis del progrés, considerant que l'edat mija fon un periodo d'estancament cultural, ubicat cronològicament entre la glòria de l'antiguetat clàssica i el Renaiximent. L'investigació actual tendix, no obstant, a reconéixer este periodo com un més dels que constituïxen l'evolució històrica europea, en els seus propis procesos crítics i de desenroll. Se dividix generalment l'edat mija en tres époques. | ||
== Inicís de l'edat mija == | == Inicís de l'edat mija == | ||
Ningun event concret determina el final de l'antiguetat i l'inici de l'edat mija: ni els ya mencionats com referencia aproximada ni el bandeig de [[Roma]] pels gots dirigits per [[Alaric I]] en el [[410]], ni el derrocament de [[Romul Augustul]] (últim emperador romà d'Occident) foren successos que els seus | Ningun event concret determina el final de l'antiguetat i l'inici de l'edat mija: ni els ya mencionats com referencia aproximada ni el bandeig de [[Roma]] pels gots dirigits per [[Alaric I]] en el [[410]], ni el derrocament de [[Romul Augustul]] (últim emperador romà d'Occident) foren successos que els seus contemporàneus consideraren iniciadors d'una nova época. | ||
La culminació a finals del [[sigle V]] d'una série de procesos de llarga duració, entre ells la greu | La culminació a finals del [[sigle V]] d'una série de procesos de llarga duració, entre ells la greu crisis econòmica i les invasions i assentament dels pobles germànics en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingué una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's o oblidar-se per complet. | ||
== Desintegració del poder central i vassallage == | == Desintegració del poder central i vassallage == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Els pobles eslaus s'estengueren per l'[[Europa]] centre-oriental. Els hongaresos o magiars, ginets nomades provinents del centre d'[[Asia]], recorreron la conca del [[Danubi]]. En el curs del [[sigle X]] estos pobles se feren sedentaris i se convertiren al cristianisme. Començaren a formar-se els pobles que en definitiva determinarien la fisonomia d'[[Europa]]. | Els pobles eslaus s'estengueren per l'[[Europa]] centre-oriental. Els hongaresos o magiars, ginets nomades provinents del centre d'[[Asia]], recorreron la conca del [[Danubi]]. En el curs del [[sigle X]] estos pobles se feren sedentaris i se convertiren al cristianisme. Començaren a formar-se els pobles que en definitiva determinarien la fisonomia d'[[Europa]]. | ||
Tots estos canvis se produiren en mig d'una transformació general de les formes | Tots estos canvis se produiren en mig d'una transformació general de les formes econòmiques, socials i polítiques. Decaigueren les ciutats, disminuí i casi desaparegué el comerç internacional, se reduí l'us de la [[moneda]] i la terra quedà com la principal riquea. Els poders centrals pergueren tota autoritat i desaparegué l'organisació administrativa burocratica. | ||
Llentament se formà un nou orde que ha rebut el nom de [[feudalisme]]. | Llentament se formà un nou orde que ha rebut el nom de [[feudalisme]]. | ||
== Iglésia i societat en l'Europa migeval == | == Iglésia i societat en l'Europa migeval == | ||
A | A diferència del feudalisme, que se caracterisava per l'existència d'una multiplicitat de poders locals, l'[[Iglésia]] disponia d'una fort organisació centralisada que constituí la principal força unificadora durant l'Edat Mija. Baix la direcció de l'[[Iglésia]], la cristiandat o República cristiana se comprengué com a unitat. L'Iglésia eixerci numeroses funcions pròpies del govern civil i tingué decisiva influència sobre tot el desenroll social i cultural. L'Iglésia va tindre també un enorme poder material, ya que tenia el dret al delme, la dècima part que cada un devia pagar de les seues entrades a l'Iglésia i, ademés, rebé grans donacions de terres. | ||
L'iglésia acompanyava a l'home durant tota la seua vida. Per mig del sacrament del batisme el chiquet se convertia en cristià i rebia un nom cristià. Per mig de la confirmació el batejat era rebut definitivament en l'Iglésia. La confessió i penitencia absolvían al pecador de les seues pecats. En la celebració de la Santa Eucaristia el sacerdot consagrava el pa i el vi en commemoració de l'[[ultima sopar]]. | L'iglésia acompanyava a l'home durant tota la seua vida. Per mig del sacrament del batisme el chiquet se convertia en cristià i rebia un nom cristià. Per mig de la confirmació el batejat era rebut definitivament en l'Iglésia. La confessió i penitencia absolvían al pecador de les seues pecats. En la celebració de la Santa Eucaristia el sacerdot consagrava el pa i el vi en commemoració de l'[[ultima sopar]]. | ||