Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"
Text reemplaça - 'historia ' a 'història ' |
Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Decadència == | == Decadència == | ||
Despuix de l'abolició dels furs del [[Regne de Valéncia]] en pel [[Decret de Nova Planta]] ([[1707]]), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'[[idioma valencià]] pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat | Despuix de l'abolició dels furs del [[Regne de Valéncia]] en pel [[Decret de Nova Planta]] ([[1707]]), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'[[idioma valencià]] pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià. | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 09:00 1 jun 2022
L'història moderna del valencia començà en el final del sigle d'Or, en el retrocés de la llengua i la restricció del seu us com a llengua familiar.
Decadència
Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en pel Decret de Nova Planta (1707), el Regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma valencià pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressio natural del poble valencià.
