Diferència entre les revisions de "Editorial Torre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 16:

Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si be seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.
-A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.
+A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si be seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.
 El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.