Diferència entre les revisions de "Granada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
 
Està situada a una altitut de 738 [[msnm]], en una àmplia [[Depressió de Granada|depressió]] [[Solc Intrabètic|intrabètica]] formada pel riu [[Genil]], i en el [[piedemonte]] del masís més alt de la [[Península Ibèrica]], [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], que condiciona la seua climatologia.  
 
Està situada a una altitut de 738 [[msnm]], en una àmplia [[Depressió de Granada|depressió]] [[Solc Intrabètic|intrabètica]] formada pel riu [[Genil]], i en el [[piedemonte]] del masís més alt de la [[Península Ibèrica]], [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], que condiciona la seua climatologia.  
 
   
 
   
En l'any [[2018]] l'habitaven 232.208 persones, i més de mig milló contant l'[[Àrea metropolitana de Granada|àrea metropolitana]]. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la [[anys 1990|década de 1990]], els més importants són el [[Zaidín-Vergeles|Zaidín]], el [[Albaicín]], el [[Sacromonte]], el [[Realejo-San Matías|Realejo]], [[La Chana]], el [[Almanjáyar]] i la [[Cartoixa de Granada|Cartoixa ]].  
+
En l'any [[2021]] l'habitaven 231.775 persones, i més de mig milló contant l'[[Àrea metropolitana de Granada|àrea metropolitana]]. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la [[anys 1990|década de 1990]], els més importants són el [[Zaidín-Vergeles|Zaidín]], el [[Albaicín]], el [[Sacromonte]], el [[Realejo-San Matías|Realejo]], [[La Chana]], el [[Almanjáyar]] i la [[Cartoixa de Granada|Cartoixa ]].  
  
 
Fins al [[sigle XVI]] fon la capital de l'antic [[Regne de Granada]] i en l'[[escut de Granada|escut municipal]] ostenta els títuls de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".
 
Fins al [[sigle XVI]] fon la capital de l'antic [[Regne de Granada]] i en l'[[escut de Granada|escut municipal]] ostenta els títuls de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".

Revisió de 19:01 4 nov 2022

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima de la comunitat autònoma de Andalusia. És el centre de la comarca de La Vega i la seu del partit judicial i l'archidiòcesis que porten el seu nom i del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.

Està situada a una altitut de 738 msnm, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil, i en el piedemonte del masís més alt de la Península Ibèrica, Serra Nevada, que condiciona la seua climatologia.

En l'any 2021 l'habitaven 231.775 persones, i més de mig milló contant l'àrea metropolitana. Els barris són molt diferents entre si en part per la contínua immigració fins a la década de 1990, els més importants són el Zaidín, el Albaicín, el Sacromonte, el Realejo, La Chana, el Almanjáyar i la Cartoixa .

Fins al sigle XVI fon la capital de l'antic Regne de Granada i en l'escut municipal ostenta els títuls de "Molt noble, molt lleal, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada".

Alhambra de Granada

Granada constituïx un núcleu receptor de turisme, degut, ademés dels monuments de la ciutat, a la proximitat de l'estació d'Esquí de Serra Nevada, les Alpujarras i la Costa Tropical. D'entre les seues construccions històriques, l'Alhambra és una de les més importants del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1984 junt en el jardí del Generalife i l'Albaicín. La seua catedral està considerada com la primera iglésia renaixentiste d'Espanya. L'Universitat és la quarta nacional per número d'alumnes i és un dels destins preferits pels universitaris europeus del programa Erasmus. Estan concloent-se les obres d'un gran hospital clínic universitari que se centrarà en l'investigació mèdica i ademés, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la conexió ferroviària en trenes d'Alta Velocitat (AU)

Toponímia

En el sigle XI els ziries varen traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata. La etimologia del topònim és discutida, i podria provindre tant del àrap ("Gar-anat", «Tosal de pelegrins») com inclús del llatí ("granatum", «granat»).

Vore també

Enllaços externs

Commons


 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora



Municipis i pedanies de la Comarca de Vega de Granada
Aguas Blancas | Albolote | Alfacar | Alhendín | Alitaje | Ambroz | Ánzola | Armilla | Atarfe | Barrio de la Vega | Beas de Granada | Belicena | Bobadilla | Búcor | Cájar | Calicasas | Canales | Cantarrana-Buenavista | Caparacena | Casanueva | Casas Bajas | Cenes de la Vega | Chauchina | Churriana de la Vega | Cijuela | Cogollos Vega | Cúllar Vega | Cumbres Verdes | Dílar | Dúdar | El Aire | El Barrichuelo | El Chaparral | El Fargue | El Jau | El Molinillo | El Ventorrillo | Fuensanta | Fuente Grande | Fuente Vaqueros | Gabia Chica | Gabia Grande | Gójar | Granada | Güéjar Sierra | Güevéjar | Híjar | Huétor Santillán | Huétor Vega | Hurpe | Jun | La Joya | La Paz | La Zubia | Láchar | Lancha del Genil | Las Gabias | Los Llanos | Los Olivos | Los Pinillos | Los Remedios | Maracena | Monachil | Monteluz | Nívar | Ogíjares | Parque del Cubillas | Pedro Ruiz | Pedro Verde | Peligros | Peñuelas | Pinos Genil | Pinos Puente | Prado Negro | Pradollano | Pretel | Pulianas | Pulianillas | Purchil | Quéntar | Romilla | Romilla la Nueva | San Javier | Santa Fe | Sierra Elvira | Tocón de Quéntar | Torrehueca-Torreabeca | Trasmulas | Valderrubio | Vegas del Genil | Villa de Otura | Víznar | Zujaira