Diferència entre les revisions de "Monròvia"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història == | == Història == | ||
[[Archiu:Colonial settlement at cape mesurado.jpg| | [[Archiu:Colonial settlement at cape mesurado.jpg|thumb|200px|Gravat de l'enclau colonial del cap Mesurado, orige de l'actual Monròvia]] | ||
L'àrea de Monròvia ya estava habitada quan els [[Portugal|portuguesos]] la nomenaren ''Cabo Mesurado'' en l'any [[1560]], pero la ciutat no es fundà fins al mes d'abril de [[1822]], quan l'illa de Providence (actualment conectada al centre urbà per un pont) fon ocupada per la Societat Americana de Colonisació (''American Colonization Society'')<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/es/item/446/ |títol= Mapa de Liberia, África Occidental |website = [[World Digital Library]] |data= 1830 |consulta= 2013-06-02}}</ref> com a refugi dels esclaus lliberats dels [[Estats Units]] i de les [[Índies Occidentals]] [[Regne Unit|Britàniques]], tal com ya havien fet els anglesos en [[Freetown]] al final del sigle anterior. En un principi nomenada ''Christopolis'', en l'any [[1824]] fon rebatejada en honor del llavors president dels EUA, James Monroe. | L'àrea de Monròvia ya estava habitada quan els [[Portugal|portuguesos]] la nomenaren ''Cabo Mesurado'' en l'any [[1560]], pero la ciutat no es fundà fins al mes d'abril de [[1822]], quan l'illa de Providence (actualment conectada al centre urbà per un pont) fon ocupada per la Societat Americana de Colonisació (''American Colonization Society'')<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/es/item/446/ |títol= Mapa de Liberia, África Occidental |website = [[World Digital Library]] |data= 1830 |consulta= 2013-06-02}}</ref> com a refugi dels esclaus lliberats dels [[Estats Units]] i de les [[Índies Occidentals]] [[Regne Unit|Britàniques]], tal com ya havien fet els anglesos en [[Freetown]] al final del sigle anterior. En un principi nomenada ''Christopolis'', en l'any [[1824]] fon rebatejada en honor del llavors president dels EUA, James Monroe. | ||