Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox països
{{Infobox països
|nom = Éire Ireland
|nom = Éire Ireland
''Republica d'Irlanda''
''República d'Irlanda''
|image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]]
|image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]]
|image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]]
|image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]]
|image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]
|image_situació = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]
|capital = Dublin
|capital = Dublin
|població = 4.062.235 hab.
|població = 4.062.235 hab.
|ciutat més poblada = Dublin
|ciutat més poblada = Dublin
|forma de Govern = Republica
|forma de Govern = República
|president = Mary McAleese
|president = Mary McAleese
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].
Llínea 29: Llínea 29:
L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.
L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.


El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d' Irlanda|província irlandesa històrica del Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').




=== Idioma ===
=== Idioma ===
Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
Aprendre irlandés es obligatori en l' [[educació]], pero el anglés es amplement predominant.
Deprendre irlandés es obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés es amplament predominant.
Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
Llínea 44: Llínea 44:


=== Mitologia ===
=== Mitologia ===
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d' Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]]'' de [[Béroul]], [[Tomàs d' Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]]'' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].


Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>