Diferència entre les revisions de "Montesa"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Montesa''' és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera. == Geografia == S...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Història == | == Història == | ||
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els | Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell. | ||
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]]. | Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]]. | ||
L'any [[1289]] el rei [[Alfons III | L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància. | ||
La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]]. | La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]]. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. | El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. | ||
*'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de | *'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]]. | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
Celebra les seues festes patronals al | Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre. | ||
Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. | Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. | ||
Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I. | Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I. | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
|} | |} | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Castell de Montesa]] | |||
* [[Terratrémol de Montesa]] | * [[Terratrémol de Montesa]] | ||
| Llínea 76: | Llínea 77: | ||
[[Categoria:Municipis de Valéncia]] | [[Categoria:Municipis de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Localitats de | [[Categoria:Localitats de Valéncia|Montesa]] | ||