Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos | '''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teòric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. | ||
| Llínea 29: | Llínea 30: | ||
[[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | [[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | ||
El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (1910) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a | El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. | ||
El doctor Barberà coneixia de primera | El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | ||
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals. | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals. | ||
| Llínea 41: | Llínea 42: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre | Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre temàtica valenciana: | ||
* ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]). | * ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]). | ||
| Llínea 59: | Llínea 60: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.|''De regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | |||
{{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | {{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | ||