68 715
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la [[Commonwealth]] de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies.
Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la [[Commonwealth]] de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies.
Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina.
Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina.
== Referències ==
== Referències ==