Diferència entre les revisions de "Roure valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Quercus faginea a Roure valencià)
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
'''Quercus faginea'''
+
El '''roure valencià''' ('''''Quercus faginea''''') és un arbre marcescent de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]], propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la [[península Ibèrica]] i el nort d'[[Àfrica]].
 
 
El roure valencià (''Quercus faginea'') és un arbre marcescent de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]], propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d’Àfrica.
 
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 24: Llínea 22:
 
El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.
 
El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.
  
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color vert fosc per l’anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.
+
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color [[vert]] fosc per l'anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.
  
- Flor: [[Monoic|monoic]], florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.
+
- Flor: [[Monoic|monoic]], florix a la primavera ([[abril]]-[[maig]]), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.
  
 
- Fruït: tipo [[Núcula|núcula]], fruït sec indehiscent, nomenat bellota.
 
- Fruït: tipo [[Núcula|núcula]], fruït sec indehiscent, nomenat bellota.
Llínea 34: Llínea 32:
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
  
Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S’associa en atres espècies del genere Quercus, com la [[Carrasca|carrasca]], el [[Quercus coccifera|coscoll]] o la [[Quercus suber|surera]].
+
Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la [[carrasca]], preferint zones més fresques i humides. S'associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el [[Quercus coccifera|coscoll]] o la [[Quercus suber|surera]].
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
  
''Quercus faginea'' fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l’Encyclopédie Méthodique Botanique l’any 1785.
+
''Quercus faginea'' fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l'Encyclopédie Méthodique Botanique en l'any [[1785]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
  
- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca.
+
- Quercus: nom genèric del [[llatí]], que designava igualment al roure i a la carrasca.
  
- faginea: epítet usat per Lamarck en 1785 per la semblança de la fulla en la del faig (''Fagus'').
+
- Faginea: epítet usat per Lamarck en [[1785]] per la semblança de la fulla en la del faig (''Fagus'').
  
 
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
 
== Subespècies, varietats i hibridacions ==
Llínea 54: Llínea 52:
 
- ''Quercus faginea subs. broteroi''
 
- ''Quercus faginea subs. broteroi''
  
És freqüent que hibriden en atres espècies del genere Quercus.
+
És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
La fusta del roure valencià és dura i resistent, aprofitada tradicionalment per a construcció, mobles i llenya. S’aplica com arbre ornamental, repoblacions forestals i el cultiu de la trufa.
+
La [[fusta]] del roure valencià és dura i resistent, aprofitada tradicionalment per a construcció, mobles i llenya. S'aplica com arbre ornamental, repoblacions forestals i el cultiu de la trufa.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d’hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.
+
Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 16:05 22 jul 2025

Roure valencià

Quercus faginea centenario.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus faginea
Autoritat Lam.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Quercus faginea range.svg
Distribució natural


El roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d'Àfrica.

Descripció

El Quercus faginea és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.

- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color vert fosc per l'anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.

- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.

- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota.

- Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment.

Hàbitat

Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S'associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera.

Taxonomia

Quercus faginea fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l'Encyclopédie Méthodique Botanique en l'any 1785.

Etimologia

- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca.

- Faginea: epítet usat per Lamarck en 1785 per la semblança de la fulla en la del faig (Fagus).

Subespècies, varietats i hibridacions

Es reconeixen dos tàxons principals:

- Quercus faginea subs. faginea

- Quercus faginea subs. broteroi

És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus.

Usos

La fusta del roure valencià és dura i resistent, aprofitada tradicionalment per a construcció, mobles i llenya. S'aplica com arbre ornamental, repoblacions forestals i el cultiu de la trufa.

Conservació

Encara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.

Enllaços externs