Diferència entre les revisions de "Joanot Martorell"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el sí dels [[Martorell]], una família de la mija noblea originària de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de | El seu naiximent se situa entre els anys [[1405]] i [[1410]] en la ciutat de [[Valéncia]], segons l'historiador [[Jaume Chiner]], en el sí dels [[Martorell]], una família de la mija noblea originària de [[Gandia]], pero establida en [[Valéncia]] des de l'any [[1400]]. | ||
Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | Son yayo fon conseller real i son pare, cambrer del rei [[Marti l'Humà]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== El personage == | == El personage == | ||
Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] 'el millor del món' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en | Un acte en la vida és suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu és la creació d'un llibre, segons [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] 'el millor del món' i que [[Menendez Pelayo]] conceptua com 'un dels millors llibres de cavalleria', el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l'història com estrela d'extraordinària magnitut. | ||
Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en | Habitualment i segons atres historiadors, naixqué en [[Gandia]] en l'any [[1414]], a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valéncia, que estigué al servici del Rei [[Martí l'Humà]]), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'[[Ausiàs March]], morta en [[1439]], senyora del castell i la Vall de Xaló), Galceran (ciutadà de Valéncia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça. | ||
Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier. | Mossén Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un cavaller animós i combatiu, altaner, gran amador i pendencier. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis. | En l'any [[1437]] desafià a mort a son cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d'haver ofés de paraula i de fet a sa germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baralles se prolongaren fins a [[1445]]. El cas quedà resolt en la mediació de la reina. Tingué atres 'enfrontaments' en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d'Hijar, per diferents litigis. | ||
Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità | Martorell obtingué el càrrec de procurador de [[Dénia]] i [[Xàbia]], viajà molt per tota [[Europa]], se diu que visità l'Orient, i segons els escrits històrics en [[1438]] estigué en [[Anglaterra]], en [[1443]] en [[Portugal]] i els anys [[1442]] i [[1454]] en [[Nàpols]]. | ||
Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]]. | Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]]. | ||
Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero | Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l'obra que l'immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt. | ||
La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble. | La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble. | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana). | Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana). | ||
Joanot Martorell no va vore | Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós. | ||
Per fi, en | Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||