Olm

Om comú
Ares dels Oms
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Rosales
Família		Ulmaceae
Gènero		Ulmus
Espècie		Ulmus carpinifolia
Autoritat		Gled. ex L. f.
Estat de conservació
Estat		VU
Distribució geogràfica
Distribució natural aproximada

L'om comú (Ulmus minor), també conegut com Ulmus carpinifolia per alguns autors, és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcees. És propi del sur i centre d'Europa, el nort d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Preferix els climes temperats, humits, i es troba sobretot en zones de ribera, margens i fondes fèrtils.

Descripció

És un arbre gran, que pot arribar als 30 m d'altura. De capçada ampla i irregular, i tronc recte o llaugerament sinuós, de corfa grisenca, rugosa i que es bada en plaques.

- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d'ovades a elíptiques, en base asimètrica ben característica. El marge és dentat doble i l'àpiç acuminat. El feix és vert fosc i llis, l'envés més pàlit i llaugerament pubescent. Tenen entre 4 i 10 cm de llarc.

- Flor: És una espècie hermafrodita o en flors unisexuals, de floració primerenca. Les flors són chicotetes, de color porpra-verdós, agrupades en glomèruls, i apareixen abans que les fulles, entre febrer i març.

- Fruit: El fruit és una sàmara de forma ovalada o elíptica, d'uns 1-2 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent. Madura a l'abril o maig.

- Tronc: Corfa gruixuda, de color gris fosc, escamosa en eixemplars madurs. És resistent, encara que sovint afectat per foncs vasculars com la grafiosi.

Hàbitat

L'om comú preferix sols profunts, frescs i ben drenats, sovint rics en nutrients. Es troba típicament en boscs de ribera, margens de camins, valls i àrees humides fins als 1.000 m d'altura. Aguanta be el fret moderat, pero patix molt les sequeres prolongades i la contaminació urbana.

Taxonomia

Ulmus carpinifolia fon descrit per Gleditsch i validat per Carles Linneo el Jove en Supplementum Plantarum 29 (1781).

Citologia

Número cromosòmic: 2n = 28.

Etimologia

• Ulmus: del llatí clàssic ulmus, nom de l'om.
• carpinifolia: ‘de fulla de carpí’, fent referència a la semblança foliar en el gènero Carpinus.

Usos

Tradicionalment usat com a arbre d'ombra en margens i camins, aixina com per a fusta de qualitat (forta i resistent a l'aigua). També servix com a portaempelts per atres espècies d'om i té usos ornamentals. Antigament, les seues fulles s'utilisaven per alimentar el ganado.

Conservació

Encara que no es considera globalment amenaçat, ha patit una forta regressió en gran part d'Europa per la grafiosi de l'om, una malaltia fúngica transmesa per escarabats del gènero Scolytus. S'estan portant a terme programes de selecció de clons resistents.

Referències

• Brummitt, R. K. (1992). Vascular Plant Families & Genera. Royal Botanic Garden, Kew, London, UK
• Richens, R. H. (1983). Elm. Cambridge University Press
• Ulmus en The Plant List

Bibliografia

• Blanco, E. et al. (1997). Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares
• Flora iberica. Vol. VIII. CSIC, Madrid
• Ruiz de la Torre, Juan. Arboles y arbustos de la España Peninsular. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1979
• Tutin, T.G. et al. Flora Europaea

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Olm.

• Wikispecies té un artícul sobre Olm.

• «Om». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

• Planta en Plants of the World Online
• Planta en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Planta en la Wikipedia castellana