Diferència entre les revisions de "Laniidae"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Els capçots són aus menudes a mijanes, generalment medixen entre 15 i 30 centímetros de llongitut. Tenen picos robusts i ganchudos, adaptats per a esgarrar carn, i pates curtes i fortes. Són coneguts pel seu hàbit de empalar als seus assuts en espines, arams o atres punts esmolats. | Els capçots són aus menudes a mijanes, generalment medixen entre 15 i 30 centímetros de llongitut. Tenen picos robusts i ganchudos, adaptats per a esgarrar carn, i pates curtes i fortes. Són coneguts pel seu hàbit de empalar als seus assuts en espines, arams o atres punts esmolats. | ||
[[Categoria:Famílies d'aus]] | |||
[[Categoria:Laniidae]] | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]] | ||
Última revisió del 22:08 7 jul 2026
Els capçots o verducs són aus paseriformes que formen la família Laniidae. Són coneguts pels seus hàbits de caçar insectes, menudes aus, reptils o mamífers i empalar els seus cossos en tallos espinosos. Açò els ajuda a dilacerar la carn en fragments més convenients i ademés li servix com a rebost, per #lo que retornen després a servir-se de les porcions restants. El pico d'un capçot típic és ganchudo com el d'un au d'assut, #lo que reflectix la seua naturalea depredadora.[1]
El seu paper ecològic com a depredadors de menuts animals i la seua adaptabilitat front a diferents condicions ambientals els fan importants en els ecosistemes a on habiten. La majoria de les espècies viuen en Eurasia[2] i Àfrica,[3] pero hi ha dos que es reproduïxen en Amèrica del Nort. Els membres d'esta família no existixen en Sudamérica ni en Austràlia.
El avió de caça alemà Focke-Wulf Fw 190 és malnomenat Würger (capçot en alemà).
Taxonomia
[editar | editar còdic]La família Laniidae va ser introduïda (com la subfamília Lanidia) en 1815 pel polímata francés Constantine Samuel Rafinesque. El gènero tipo Lanius' havia segut introduït per Carl Linnaeus en 1758.[4][5] Tal i com està constituïda actualment, la família conté 34 espècies en quatre gèneros. Inclou el gènero Eurocephalus en els dos capçots coroniblancos. [6] Un estudi filogenético molecular publicat en 2023 va descobrir que els capçots coroniblancos estaven més emparentats en els cuervos de la família Corvidae que en els Laniidae i els autors varen propondre que el gènero Eurocephalus es traslladara a la seua pròpia família Eurocephalidae. L'cladograma següent es basa en estos resultats:[7]
Característiques generals
[editar | editar còdic]Els capçots són aus menudes a mijanes, generalment medixen entre 15 i 30 centímetros de llongitut. Tenen picos robusts i ganchudos, adaptats per a esgarrar carn, i pates curtes i fortes. Són coneguts pel seu hàbit de empalar als seus assuts en espines, arams o atres punts esmolats.
- ↑ Yosef, R. (1996). The predatory behavior of Loggerhead Shrikes (Lanius ludovicianus) towards reptilian prey. The Auk, 113(1), 1-6. doi:10.2307/4088998
- ↑ Harris, T., & Franklin, K. (2000). Shrikes and Bush-Shrikes: Including Wood-Shrikes, Helmet-Shrikes, Shrike Flycatchers, Philentomas, Batises and Wattle-Eyes. London: Christopher Helm Publishers Ltd. (ISBN: 978-0713638371)
- ↑ Fry, C. H., Keith, S., & Urban, I. K. (1988). The Birds of Africa Volume III: Parrots to Woodpeckers. London: Academic Press. (ISBN: 978-0121373036)
- ↑ Rafinesque, Constantine Samuel (1815). org/page/48310145 Analyse de la nature ou, Tableau de l'univers et dones corps organisés (en francés), Palermo: Self-published, p. 67.
- ↑ Bock, Walter J. (1994). Història i nomenclatura dels noms dels grups familiars d'aus (vol. 222), New York: American Museum of Natural History, pp. 150, 252.<!-La pàgina enllaçada permet descarregar el pdf de 48MB-->
- ↑ «Capçots, vireos, capçots-obridors». IOC World Bird List Version 13. 2. International Ornithologists' Union (juliol 2023).
- ↑ “Elements extraconservados recolzen l'elevació d'una nova família aviar, Eurocephalidae, els capçots coroniblancos” . Ornithology 140 (3): ukad025. doi:.