Diferència entre les revisions de "Palau del Real de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 48:

Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:

{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la ~~lliteratura~~...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}

{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la llliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}

En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.

@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:
-{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}
+{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la llliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}
 En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma  de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.