Diferència entre les revisions de "Itàlia"

m Text reemplaça - 'pasa' a 'passa'
m Text reemplaça - 'epoca' a 'época'
Llínea 183: Llínea 183:


=== Lliteratura ===
=== Lliteratura ===
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.


Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.