Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 236:

|}

L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegà en ~~la historia~~ l'us del catala en una assamblea d'esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al [[Festival de la Canço d'Eurovisio]] en [[2004]] en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).

L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegà en l'història l'us del catala en una assamblea d'esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al [[Festival de la Canço d'Eurovisio]] en [[2004]] en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).

== Educacio ==

Llínea 261:

=== Lliteratura ===

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre ~~la historia~~, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].

Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de el 2007, el Premi Ramon Llull.

@@ Llínea 236: / Llínea 236: @@
 |}
-L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegà en la historia l'us del catala en una assamblea d'esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al [[Festival de la Canço d'Eurovisio]] en [[2004]] en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
+L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegà en l'història l'us del catala en una assamblea d'esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al [[Festival de la Canço d'Eurovisio]] en [[2004]] en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
 == Educacio ==
@@ Llínea 261: / Llínea 261: @@
 === Lliteratura ===
-La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre la historia, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].
+La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigue un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra tambe conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigue el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicà en [[1886]].
 Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edicio del [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de el 2007, el Premi Ramon Llull.