Diferència entre les revisions de "Combustibles fòssils"
m Text reemplaça - 'segle' a 'sigle' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
[[Archiu:Steam Power in its Raw Form (4414917091).jpg|thumb|350px|Pila de [[carbó]], un dels principals combustibles fòssils]] | [[Archiu:Steam Power in its Raw Form (4414917091).jpg|thumb|350px|Pila de [[carbó]], un dels principals combustibles fòssils]] | ||
Els '''combustibles fòssils''' són aquells [[combustible]]s originats per la [[fossilisació]] de [[matèria orgànica]]: el [[carbó]], el [[petròleu]] i el [[gas natural]]. En llocs concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents [[organismes vius]] | Els '''combustibles fòssils''' són aquells [[combustible]]s originats per la [[fossilisació]] de [[matèria orgànica]]: el [[carbó]], el [[petròleu]] i el [[gas natural]]. En llocs concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents [[organismes vius]] varen absorbir fa millons d'anys i que per un procés complex de transformació, es varen convertir en els actuals combustibles fòssils, que s'usen actualment entre atres coses per a obtindre [[energia tèrmica]]. | ||
No són [[energia renovable|energies renovable]]s perqué requerixen molts millons d'anys i una evolució semblant per a obtindre-los de nou de forma natural, i no és viable fer-los de manera artificial. Presenten, puix, greus problemes de [[sostenibilitat]]. No obstant, són la base del nostre creiximent [[econòmic]] i [[demogràfic]]: sense ells, el sistema colapsaria. En l'any [[2003]] la combustió de carbó, petròleu i gas natural va representar 87'7% de la producció energètica mundial. També són grans [[contaminant]]s, i en particular els principals responsables del [[canvi climàtic]] a causa de les emissions de [[diòxit de carbono]]. | No són [[energia renovable|energies renovable]]s perqué requerixen molts millons d'anys i una evolució semblant per a obtindre-los de nou de forma natural, i no és viable fer-los de manera artificial. Presenten, puix, greus problemes de [[sostenibilitat]]. No obstant, són la base del nostre creiximent [[econòmic]] i [[demogràfic]]: sense ells, el sistema colapsaria. En l'any [[2003]] la combustió de carbó, petròleu i gas natural va representar 87'7% de la producció energètica mundial. També són grans [[contaminant]]s, i en particular els principals responsables del [[canvi climàtic]] a causa de les emissions de [[diòxit de carbono]]. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Orige == | == Orige == | ||
Els combustibles fòssils es formen per la [[Digestió anaeròbica|descomposició anaeròbica]] de les restes d'[[organisme]]s que es varen depositar al fons del [[mar]] o d'un [[llac]] en grans quantitats baix condicions anòxiques, fa millons d'anys. En el pas del temps, esta [[matèria]] [[compost orgànic|orgànica]], barrejada en [[Fanc (geologia)|fanc]], es va enterrar baix capes pesants de [[sediment]]s. Estes capes varen provocar nivells alts de [[pressió]] (uns cent millons de [[pascal (unitat) |pascals]]) i [[temperatura]] (de centenars de graus celsius)<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html "Fossil Fuels".] ''MSN Encarta''. [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> i | Els combustibles fòssils es formen per la [[Digestió anaeròbica|descomposició anaeròbica]] de les restes d'[[organisme]]s que es varen depositar al fons del [[mar]] o d'un [[llac]] en grans quantitats baix condicions anòxiques, fa millons d'anys. En el pas del temps, esta [[matèria]] [[compost orgànic|orgànica]], barrejada en [[Fanc (geologia)|fanc]], es va enterrar baix capes pesants de [[sediment]]s. Estes capes varen provocar nivells alts de [[pressió]] (uns cent millons de [[pascal (unitat) |pascals]]) i [[temperatura]] (de centenars de graus celsius)<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html "Fossil Fuels".] ''MSN Encarta''. [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> i varen fer que la [[matèria orgànica]] s'alteres [[química]]ment: primer a un [[material]] cerós nomenat [[querosè]], quan la temperatura és d'uns 50 °C; despuix, a uns 100 °C, en petròleu; i finalment, en 120 °C - 150 °C, es forma el [[gas natural]].<ref>[http://www.sciencelearn.org.nz/contexts/future_fuels/sci_media/animations_and_interactives/oil_formation Oil formation.] ''Sciencelearn Hub.'' [Accedit el 3 de juny de 2009]</ref> | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
[[Archiu:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]] | [[Archiu:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]] | ||
El [[refinament del petròleu]] té lloc en les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot hi ha que netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un volta netejat dels restos d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons | El [[refinament del petròleu]] té lloc en les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot hi ha que netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un volta netejat dels restos d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons varen pujant es varen enfriant i condensant a diferents nivells (platets). | ||
Un volta condensats es | Un volta condensats es varen recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petròleu]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petròleu|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[alquitrà]]. Atres processos típics del petròleu són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en atres més chicotetes i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per eixemple; la [[polimerisació]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc. | ||
=== Gas natural === | === Gas natural === | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
Els combustibles fòssils es consideren [[contaminant]]s perqué la seua [[combustió]] desprén gasos d'[[efecte hivernàcul]], que són "[[radioactiu]]s" en el sentit que absorbixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, [[infrarroig]]s. Estos combustibles provoquen localment la [[boira fotoquímica]] i [[globalisació|globalment]] l'[[efecte Callendar]]. Per a obtindre energia a partir d'estos combustibles cal cremar-los, llavors es produïxen reaccions que donen la [[calor]] que volem, i que es pot fer servir directament o transformar en [[electricitat]], per eixemple, pero també [[contaminants atmosfèrics]], que cal tractar en [[Filtre (química) |filtres]] i [[cicló (màquina)|ciclons]] abans de deixar-los anar a l'[[aire]]. De tota manera, una part dels contaminants surt inevitablement a l'[[atmòsfera terrestre]] i s'expandix per tot arreu. | Els combustibles fòssils es consideren [[contaminant]]s perqué la seua [[combustió]] desprén gasos d'[[efecte hivernàcul]], que són "[[radioactiu]]s" en el sentit que absorbixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, [[infrarroig]]s. Estos combustibles provoquen localment la [[boira fotoquímica]] i [[globalisació|globalment]] l'[[efecte Callendar]]. Per a obtindre energia a partir d'estos combustibles cal cremar-los, llavors es produïxen reaccions que donen la [[calor]] que volem, i que es pot fer servir directament o transformar en [[electricitat]], per eixemple, pero també [[contaminants atmosfèrics]], que cal tractar en [[Filtre (química) |filtres]] i [[cicló (màquina)|ciclons]] abans de deixar-los anar a l'[[aire]]. De tota manera, una part dels contaminants surt inevitablement a l'[[atmòsfera terrestre]] i s'expandix per tot arreu. | ||
Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual | Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual varen estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|paisage]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]]. | ||
== Sostenibilitat == | == Sostenibilitat == | ||