Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 25:

|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].

}}

'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), es un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital es [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'' any [[1949]] es ~~declara~~ l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].

'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] es declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].

L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.

L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d'Irlanda]], al oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').

=== Idioma ===

Els idiomes oficials ~~son~~ l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.

Els idiomes oficials són l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.

Deprendre irlandés es obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés es amplament predominant.

Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.

Les senyals públiques ~~son~~ generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.

Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.

La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>

=== Música ===

En Irlanda es cuida molt la [[Música d' Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música ~~mes~~ tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).

En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).

=== Mitologia ===

Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].

Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>

== Referències==

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 |Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
 }}
-'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), es un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital es [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'' any [[1949]] es declara l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
+'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] es declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
-L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.
+L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d'Irlanda]], al oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.
-El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
+El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
 === Idioma ===
-Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
+Els idiomes oficials són l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
-Deprendre irlandés es obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés es amplament predominant.
+Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.
-Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
+Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
 La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
 === Música ===
-En Irlanda es cuida molt la [[Música d' Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música mes tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
+En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
 === Mitologia ===
-Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
+Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
-Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
+Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
 == Referències==