Thomas F. Glick

Revisió de 18:37 25 nov 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Referències)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Thomas F. Glick
Nacionalitat: Nortamericana
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 28 de giner de 1939
Lloc de naiximent: Cleveland, Ohio, Estats Units
Defunció:
Lloc de defunció:

Thomas F. Glick (Cleveland, Ohio, Estats Units, 28 de giner de 1939), és un historiador, escritor, professor d'història medieval de l'Universitat de Boston i hispaniste.

Biografia

Thomas F. Glick és doctor en Història per l'Universitat de Harvard, llicenciat en història i ciència per la mateixa universitat, i en àrap per l'Universitat de Columbia, ha realisat part dels cursos de doctorat en l'Universitat de Barcelona en l'any 1960. Ha segut professor de les universitats de Texas i Boston, i professor visitant en distintes universitats espanyoles i llatinoamericanes. És director del Shtetl Economic History Project i professor d'història medieval d'Espanya, d'història de la ciència i història de la ciència moderna.

Des dels seus inicis es va interessar pel coneiximent de les distintes cultures ibèriques, lo que li ha permés otorgar a la seua condició d'hispaniste una dimensió més extensa que la majoria d'atres historiadors, lo que implica el coneiximent de les distintes cultures d'Espanya i de Llatinoamèrica, aixina com de les cultures que han estat enllaçades en estes, com la portuguesa, l'àrap i la judeua.

Ha destacat també per otorgar a la seua formació històrica tradicional un fort component científic, per lo que ha escrit diverses obres en relació en l'història de la ciència i la tècnica, comparant la difusió de les idees científiques i de les tècniques —lo que resultà nou—, també en relació en l'àmbit hispanoamericà, a on destaquen els seus treballs sobre la recepció en estos països de l'evolucionisme, el sicoanàlisis i la teoria de la relativitat.

S'ha ocupat extensament de la recepció del darwinisme en el món ibèric. Ha segut editor de The Comparative Reception of Darwinism (1988, 2ª ed.), The Reception of Darwinism in the Iberian World (2001), A recepcao do Darwinismo no Brasil (2003) i The Reception of Charles Darwin in Europe (2 vols., 2008).

És membre de la Societat Espanyola d'Història de la Ciència, de la Societat Catalana d'Història de la Ciència, de la Societat Mexicana d'Història de la Ciència, membre corresponent de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, de la History of Science Society i de la Society for the History of Technology.

Obra

Ha publicat els seus treballs en:

Revistes

  • Quipu: Revista Latinoamericana de Historia de las Ciencias y la Tecnología (México)
  • Epistéme: Filosofia e História das Ciências em Revista (Porto Alegre, Brasil)
  • Quaderns d'Història de l'Enginyeria (Barcelona)
  • Isis
  • Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias.
  • North American Book Review (de la que ha sido editor).
  • Taller d'Història (Valencia).
  • Latin American Research Review (de la qual ha segut editor).
  • Newsletter of the Society for Spanish and Portuguese Historical Studies (de la qual ha segut editor).

Llibres

  • Regadío y sociedad en la Valencia medieval. Valencia, Del Cenia al Segura, 1988.
  • Darwinism in Texas. Austin, 1972.
  • The Comparative Reception of Darwinism. Austin, Universidad de Texas Press, 1974. 2nd ed., Chicago, Universidad de Chicago, 1988.
  • Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages: Comparative Perspectives on Social and Cultural Formation. Universidad de Princeton, 1979.
  • Tecnología, ciencia y cultura en la España medieval, Alianza Editorial, Madrid, 1992, ISBN: 978-84-206-2725-0.
  • Darwin en España. Barcelona, 1982 ISBN: 978-84-297-1895-9
  • Diccionario Histórico de la Ciencia Moderna en España. 2 Volum. Barcelona, 1983.
  • La España posible de la Segunda República: La oferta a Einstein de una cátedra extraordinaria en la Universidad Central (Madrid 1933). Universidad Complutense de Madrid, 1983.
  • Einstein y los españoles: Ciencia y sociedad en la España de entreguerras (2ª edición). Madrid: Editorial CSIC. 2005 [​1986​]. ISBN: 9788400083588.
  • Emilio Herrera. Memorias. Madrid, 1988.
  • Darwin y el darwinismo en el Uruguay y América Latina. Montevideo, 1989.
  • George Sarton i la història de la ciència a Espanya. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.
  • Jews, Muslims, and Christians in Medieval Spain. Nueva York, 1992.
  • Irrigation and Hydraulic Technology: Medieval Spain and its Legacy. Aldershot, 1996.[11]​[12]​
  • El darwinismo en España e Iberoamérica. Madrid, 1999 (junt a Rosaura Ruiz Gutiérrez y Miguel Ángel Puig-Samper).
  • Els molins hidràulics valencians: Tecnologia, història i context social. Valencia, Instituciò Alfonso el Magnànim, 2000.
  • The Reception of Darwinism in the Iberian World. Dordrecht, Kluwer, 2001 (junt a Miguel Ángel Puig-Samper i Rosaura Ruiz Gutiérrez).
  • Mariano Artigas, Thomas F. Glick, Rafael A. Martínez (2006). Negotiating Darwin: The Vatican Confronts Evolution, 1877-1902. JHU Press. ISBN: 978-0-8018-8389-7.
  • Glick, Thomas F. (1995). From Muslim Fortress to Christian Castle: Social and Cultural Change in Medieval Spain (en anglés). Manchester University Press. ISBN: 9780719033490.
  • Glick, Thomas F. (2014). Einstein in Spain: Relativity and the Recovery of Science (en anglés). Princeton University Press. ISBN: 9781400859160.[19]​
  • Glick, Thomas F. (1972). The Old World background of the irrigation system of San Antonio, Texas (en anglés). University of Texas at El Paso.

Cites

Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.

Referències

Enllaços externs