Algímia d'Alfara
Localització d'Algimia de la Baronia respecte del País Valencià.png Escut d'Algímia d'Alfara.svg
Alfara de Algimia-Mapa del Campo de Murviedro.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°45′11″N 0°21′42″O
Altitut: 183 msnm
Superfície: 14,4 km²
Població: 1.051 hab.
Densitat: 72,98 hab./km²
Gentilici: Algimià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46148
Festes majors: Segon dumenge de decembre
Alcalde: Francisco Salt Mocholí (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Algímia d'Alfara


Algímia d'Alfara (en castellà Algimia de Alfara), és un municipi de la comarca de El Camp de Morvedre pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. En 2006 sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; segons el INE de l'any 2017 conta en 1.051 habitants .

Geografia

Municipi situat entre el riu Palància i les alvertents septentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: Picayo (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de Sagunt. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del Picayo.

Més d'una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix (coscolla, tomello i romer). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de Castelló i Terol.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de l'A-23 prenent despuix la CV-327.

Localitats llimítrofs

Algímia d'Alfara llimita en les següents localitats: Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any 1602 sobrepassà els 600 habitants. En l'any 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'expulsió d'estos i se repoblà a principis de 1611. En l'any 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de l'any 1930 se produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2017
861 870 876 829 819 856 939 969 980 1.053 1.039 1.051

Economia

La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i ceps. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha vàries industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

Monuments

 
Ermita de Nostra Senyora dels Desamparats

Llocs d'interés

Festes locals

Referències

Enllaços externs


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres