Citrus
| Citrus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Sapindales | ||
| Família | Rutaceae | ||
| Gènero | Citrus | ||
| Espècie | unes 10-20 espècies | ||
El gènero Citrus comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la taronja, la llima, la llima verda, la mandarina i el pomell. Són originaris de zones tropicals i subtropicals d'Àsia i tenen gran importància econòmica i cultural a nivell mundial.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Citrus presenten característiques comunes:
- Fulla: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, a sovint aromàtiques per la presència d'olis essencials en cèlules especials.
- Flor: perfectes, actinomorfes, blanques o llaugerament rosades, solitàries o en raïms chicotets.
- Fruit: Hesperidi, fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de suc àcit i dolç.
- Tronc: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics.
Hàbitat i distribució
El gènero Citrus és originari del surest d'Àsia, especialment de zones de l'Índia, China i el surest asiàtic. Actualment s'ha naturalisat i cultiva a zones subtropicals i temperades càlides de tot lo món, com la regió Mediterrànea, Amèrica Central, Suramèrica i atres regions.
Classificació interna
Les espècies més conegudes i cultivades dins el gènero Citrus són:
• Citrus x sinensis: taronja dolça
• Citrus x limon: llima comuna
• Citrus reticulata: mandarina
• Citrus x aurantiifolia: llima verda
• Citrus x paradisi: pomell
• Citrus medica: ponciler
La classificació exacta és complexa per la gran hibridació i cultiu, que ha generat moltes varietats i cultivars.
Sistemàtica i filogènia
Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen d'unes poques espècies progenitores i que la hibridació i la selecció humana han generat la diversitat cultivada.
Citologia
Les espècies de Citrus tenen un número cromosòmic bàsic de x = 9, i un cariotip habitual de 2n = 18. Es donen casos de poliploïdia que afecten la grandària i qualitat dels fruits.
Taxonomia
El gènero Citrus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Forma part de la família Rutaceae, coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques.
Etimologia
Citrus: paraula llatina usada per designar el ponciler o cidro (Citrus medica), conreat en temps del romans.
Importància ecològica
Els cítrics són fonamentals per a ecosistemes agrícoles i jardineria, atraent polinisadors i oferint fruits com a aliment per a fauna i humans.
Usos
El gènero Citrus té múltiples usos:
• Fruites fresques i sucs
• Oli essencial per a perfumeria i cosmètica
• Medicinals tradicionals
• Ornamental en jardins i parcs
• Components en gastronomia i rebosteria
Amenaces i conservació
Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la mosca de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola.
Galeria
Taronger
Llimera
Mandariner
Pomeller
Referències
- Scora, Rainer W. (1975). «On the history and origin of citrus». Bulletin of the Torrey Botanical Club 102 (6): 369-375
- «Citrus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967
Bibliografia
- Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.
- Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc
- Pinhas Spiegel-Roy, Eliezer E. Goldschmidt (1996). The Biology of Citrus (en anglés). Cambridge University Press
- Wu, Guohong Albert et al. «Genomics of the origin and evolution of Citrus». Nature, 07-02-2018. DOI: 10.1038/nature25447
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Citrus.