Creu de Ribalta
La Creu de Ribalta o Creu del Ribalta fon un monument que estava situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta o Parc Ribalta de Castelló de la Plana.
Història
La Creu de Ribalta fon construida en l'any 1944, en época franquista. La creu i el seu monument fon fet de formigó per l'arquitecte Maristany. Es va inaugurar el 29 d'octubre de 1944, en el jou i les fleches falangistes i l'inscripció Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!.
En el monument original estava la creu en eixa inscripció en la paret de darrere, també estava format per un jardí central i rodejat per uns pilons en unes cadenes.
En els anys 70-80 del sigle XX, en un ple municipal del 31 de maig de 1979, la corporació municipal resignificà la creu i es va dedicar a totes les víctimes de la violència, en la següent inscripció Las víctimas de la violencia.
Eixa inscripció en el temps desaparegué, no se saben els motius. Al final se quedà només en la creu sense cap inscripció, sense cadenes ni pilons i tampoc un jardí en condicions.
Durant molts anys, tot lo món ha estat d'acort i no hi havia cap problema.
Des de que en l'any 2007 el govern aprovara la llei de memòria històrica i la Generalitat Valenciana la llei de memòria democràtica en 2017, es donava llum verda a la retirada de "vestigis franquistes". En Castelló destacava la Creu i el canvi de nom de sis carrers. Una decisió que ha causat malestar en part de la ciutadania, aixina com en associacions i partits polítics contraris ad este decret.
Quan guanyaren les eleccions en l'any 2015 les esquerres i formaren una coalició de govern el PSPV, Compromís i Podem per a governar l'ajuntament de Castelló, llevaren la Creu i el restant del monument del seu emplaçament del Parc Ribalta.
Resignificació de la Creu
El 31 de maig de l'any 1979, la corporació municipal, en acort plenari, acordà resignificar la Creu de Ribalta. En dit acort, votaren a favor els partits polítics, Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSPV-PSOE); Partit Comuniste d'Espanya (PCE) i Esquerra Independent de Castelló (EIC) i en contra Aliança Popular. Els 10 regidors d'Unió de Centre Democràtic (UCD) s'abstingueren. La proposta fon defesa per l'alcalde socialiste, Antonio Tirado.
El regidor del PSPV José Luis Villamarín donà llectura a la proposta de dictamen sobre la necessitat de «dotar a Castelló d'algun monument que evoque eixe sentiment aleccionador de rebuig de la violència (...), de recort permanent dels hòmens que han segut víctimes de qualsevol actes violent». I, tal i com arreplega l'acta, va acabar indicant que «la convivència lliure i en pau dels espanyols desaconsella la presència i la permanència d'evocació de sanguinosos enfrontaments del passat per lo que resulta desijable substituir la llegenda existent en l'actualitat en la Creu situada en el parc Ribalta per una expressió més genèrica d'homenage a totes les víctimes de la violència (...).
Se llevà l'inscripció Caídos por Dios y por España. ¡Presentes! i el jou i les fleches falangistes i es canvià per l'acordada Las víctimas de la violencia.
Fon una de les primeres decisions trascendentals que adoptà la primera corporació municipal democràtica de Castelló.
Moviments en contra de la Creu
La Creu del Ribalta ha portat mots anys, més de 70, en eixe lloc i no ha molestat a ningú. Pero a partir de les eleccions de 2015 per mig d'un pacte polític (Pacte del Grau) se creà una coalició pels partits polítics PSPV-PSOE, Compromís i Castelló en Moviment (Podem) per a governar per majoria l'Ajuntament de Castelló. Durant eixos anys, gent d'extrema esquerra i pancatalanista i, segons ells, 'antifeixista', realisaren atentats contra el monument, provocant actes vandàlics i un delicte contra el patrimoni històric i cultural de Castelló. Apareixia la Creu en pintades, normalment, de color negre o roig i en simbologia comunista, anarquista o republicana. Els atentats i actes vandàlics anaven firmats per BAF ((autodenominats, Brigadas Antifascistas).
Llevada de la Creu
Despuix de 79 anys, la Creu del Parc Ribalta de Castelló fon llevada del Parc a principis de l'any 2023, el dimecres 4 de giner de 2023, per la coalició governant en l'Ajuntament de Castelló, formada pels partits polítics PSPV-PSOE, Compromís i Unides-Podem, sent l'alcaldesa la socialista Amparo Marco, lo que se conegué per Acort de Fadrell i a la següent llegislatura per Acort del Grau. El seu motiu fon per aplicació de la Llei de Memòria Democràtica (llei 14/2017 de 10 de novembre de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana), la qual obliga a l'Ajuntament a la retirada dels “vestigis franquistes”.
Declaracions de Verònica Ruiz, regidora de la (Coalició Compromís) sobre la Creu de Ribalta:
Despuix de cinc anys de tràmits no exents de polèmica, el consistori traslladà el símbol a l'esplanada de l'iglésia de Sant Tomàs de Villanueva, en la zona de Rafalafena, el restant del monument fon derrocat.
Sentència del TSJCV
La secció quarta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) rebuja que s'incloga en el Catàlec de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura aprovat en l'any 2022 pel Govern del Botànic les creus “resignificades” o “que carixquen d'inscripció o expressió alguna alineada en la commemoració, exaltació o enaltiment de referència”, donant la raó a l'associació Abogados Cristianos. La sentència del TSJCV avala que la Creu, que fon considerada com un símbol de la dictadura franquista, no complix en els requisits per a ser considerada un “vestigi franquiste”.
La sentència del TSJCV fon dictada el 5 de decembre de 2024 i notificada a finals d'eixe any. La sentència feya referència a cinc creus:
Vore també
Enllaços externs
- Las brigadas antifascistas vuelven a pintar la Cruz de los Caídos pidiendo su retirada - Castellón Información
- Nuevo acto vandálico en la cruz del parque Ribalta de Castelló - Mediterráneo
- Las BAF pintan con la bandera republicana la cruz de Ribalta de Castelló en un nuevo acto vandálico - Castellón Plaza
- La cruz del Ribalta de Castelló por fin es historia tras más de un lustro de polémica y litigios - Castellón Plaza
- Verónica Ruiz asume el reto de retirar la Cruz del Ribalta por delegación de la Junta de Gobierno de Castellón - Castellón Información
- Castellón retira en un clima de tensión la cruz del monumento a los caídos por tratarse de un vestigio franquista - El País
- Adiós a la cruz de los caídos en el Ribalta de Castellón - EPE
- La izquierda retira la Cruz de Ribalta ante la indignación de los castellonenses - La Gaceta
- Compromís quiere volar la Cruz del Valle de los Caídos “con dinamita” - EsDiario
- La desmemoria de la derecha: en 1979 no apoyó resignificar la Cruz del Ribalta de Castellón - El Mundo
- Abogados Cristianos elevará al Tribunal Supremo los casos de la cruz del Ribalta y los libros de Castellón - El Mundo-Castellón al Día
- El juez declara nula la retirada de la Cruz del Parque Ribalta de Castellón - Noticias CV
- Las cruces franquistas 'resignificadas' o sin texto deben mantenerse, según el TSJ valenciano - La Vanguardia
- El TSJCV desinfla el cariz de vestigio franquista de la Cruz del Ribalta - Castellón al Día-El Mundo