Regino Mas i Marí

Regino Mas i Marí

Regino Màs en el seu taller
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Artiste faller i decorador d'art.
Naiximent:	25 d'abril de 1899
Lloc de naiximent:	Benifayó, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	30 de maig de 1968
Lloc de defunció:	Benicalap, Regne de Valéncia, Espanya

Regino Mas i Marí (Benifayó, 25 d'abril de 1899 - † Benicalap, 30 de maig de 1968), fon un artiste faller i decorador d'art, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és La Llei de l'embut (Plaça del Mercat, 1944). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.

Biografia

Regino naixqué en la població valenciana de Benifayó, en la comarca de la Ribera Alta, el 25 d'abril de l'any 1899.

Estudià dibuix en l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any 1918, encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea.

Va plantar la seua primera falla en l'any 1918, si be prèviament ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artista en plantar falles grans, i li agradava plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots més chicotets, a on predominava la sàtira i l'humor, ademés de la bellea.

El seu compromís satíric li valgué sis mesos i un dia de presó en acabar la Guerra Civil Espanyola, acusat d'auxili a la rebelió; ademés de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres de Valéncia, ofés per un ninot a on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) en el café guineà en 1947.

Durant la República presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en l'any 1943. Una iniciativa seua fon la creació del Museu Faller, a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958. També impulsà la creació de la Ciutat de l'artiste faller.

Va morir en l'any 1968 al caure d'un bastiment en el seu taller de la Ciutat de l'artista faller, en el barri de Benicalap de Valéncia.

Fòra de l'àmbit faller, com molts atres artistes fallers, participà en la creació d'attrezzo per a películes; la seua peça més famosa és el porrito de la gosseta Marilyn, de TVE dels anys 60.

Vore també

Referències