Cepell

Revisió de 15:45 8 ago 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero Calluna.

Cepell

Calluna vulgaris 005.jpg
Floració

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Ericales
Família Ericaceae
Gènero Calluna
Espècie Calluna vulgaris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Calluna vulgaris és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.

  • Fulla: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color vert en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
  • Flor: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
  • Fruit: càpsula chicoteta en numeroses granes.

HàbitatEditar

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'Europa. En el territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

TaxonomiaEditar

Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.

EtimologiaEditar

  • Calluna: del grec kallyno, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
  • vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.

UsosEditar

Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.

ConservacióEditar

És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.

Refranys valenciansEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Valdés, B. et al. (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental

Enllaços externsEditar

Commons