Francisco Brines
Francisco Brines Bañó (Oliva, 22 de giner de 1932 - Gandia, 20 de maig de 2021), fon un escritor i poeta valencià.
Francisco Brines està enquadrat en el grup poètic dels anys 50. Des de l'any 2001, fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Fon reconegut en distincions com el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1999), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010) o el Premi Miguel de Cervantes (2020). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul elegíac de la poesia espanyola del sigle XX, com continuador de Luis Cernuda i Constantino Kavafis. El seu poemari L'última costa, fon elegit llibre de l'any 1996 pel suplement ABC Cultural i guanyà el Premi Fastenrath de 1998.
Biografia
Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de Deusto, Valéncia i Salamanca i cursà estudis de Filosofia i Lletres en Madrit.
En el seu primer llibre, Las brasas (1960), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En Palabras en la oscuridad, publicat en 1966, obtingué el Premi Nacional de la Crítica.
Inclós per José Batlló en Antología de la nueva poesía española (1968), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en Carlos Barral, Caballero Bonald, Gil de Biedma, Ángel González, José Agustín Goytisolo, Félix Grande, Claudio Rodríguez, Carlos Sahagún i José Ángel Valente, encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la poesia social. En el seu llibre El santo inocente despuix titulat Materia narrativa inexacta, a penes es percep rastre d'ella.
(Secció per completar)