Coscoll
El coscoll (Quercus coccifera) és un arbust perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.
| Coscoll | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus coccifera | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
Descripció
El Quercus coccifera és un arbust punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte.
- Fulla: simples, alternes, dures i coriariàcees, de forma ovada a llanceolada, en el marge espinós. L'anvers és vert fosc i lluent; el revers, més pàlida i llaugerament pelut.
- Flor: monoic, florix en la primavera (març-maig), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.
- Fruit: tipo núcula, fruit sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.
- Tronc: corfa fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.
Hàbitat
Espècie típica del matoll mediterràneu, sobre sols calcaris, secs i pobres. Pot dominar formacions sanceres (coscollars) o conviure junt a carrasques, llentiscles i romers. És molt resistent a la calor i la sequera.
Taxonomia
Quercus coccifera fon descrit per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum en l'any 1753.
Etimologia
- Quercus: nom genèric llatí que designava tant al roure com a la carrasca.
- coccifera: epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit Kermes vermilio sobre esta planta, usat per a traure tint roig (carmesí).
Subespècies, varietats i hibridacions
No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en roures i carrasques en zones mixtes.