Betulaceae
| Betulaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Betulaceae | ||
| Gènero | Betula, Alnus, Corylus, Carpinus, entre atres | ||
| Espècie | unes 160 espècies | ||
La família Betulaceae (valencià: betulàcees) és un grup de plantes llenyoses dins de l’orde dels Fagales, que inclou arbres i arbusts adaptats majoritàriament a zones temperades i humides de l’Hemisferi Nort.
Descripció
Les betulàcees presenten les següents característiques generals:
- Fulla: simples, alternes, generalment dentades i caduques.
- Flor: unisexuals i dispostes en aments. Solen ser monoiques, és dir, en flors masculines i femenines separades pero en el mateix individu.
- Fruit: típicament una núcula o un fruit sec menut, a voltes alat, dispersat pel vent o per l’aigua.
- Tronc: corfa sovint llisa, en tons grisencs o blanquinosos ,(com en els abedulls) de creiximent ràpit en joventut.
Hàbitat
Les espècies de Betulaceae es troben en zones de clima temperat, preferentment en terrenys humits, marges de rius, boscs de ribera o zones de muntanya. Algunes espècies pioneres, com el abedull blanc (Betula pendula), colonisen terrenys degradats o incendis recents.
Gèneros principals
La família comprén sis gèneros principals:
- Betula – abedull, arbres de fusta llaugera i escorça blanca
- Alnus – verns, arbres de ribera, fixadors de nitrogen
- Corylus – avellaners, cultivats pel seu fruit
- Carpinus – carpins, arbres de fulla caduca i fusta dura
- Ostrya – carpins de l’est d’Europa i Àsia
- Ostryopsis – arbusts asiàtics, menys coneguts
Importància ecològica
Les betulàcees juguen un paper important en els ecosistemes temperats i de ribera. Algunes espècies com els verns milloren el sol per la seua capacitat de fixar nitrogen atmosfèric. Els seus fruits alimenten fauna variada (rosegadors, aucells forestals).
Usos humans
- Fusta: utilisada en fusteria, llenya, utensilis i mobles (especialment el abedull i el carpí).
- Alimentació: l’avellana és un fruit molt apreciat i cultivat en diverses regions mediterrànees.
- Reforestació: diverses espècies s’usen per a repoblar zones degradades, sent pioneres i tolerants a condicions adverses.
- Ornamentals: molts abedulls i carpins es planten en jardins i parcs pel seu port i coloració.
Distribució
Les betulàcees es distribuïxen especialment per:
- Amèrica del Nort, especialment al nordest
- Zones de muntanya d’Amèrica Central i el nort d’Àfrica
Conservació
Encara que la major part de les espècies no estan en perill, algunes poden vore's afectades per:
- Canvi climàtic
- Desforestació
- Pèrdua d’hàbitats humits i riberencs