Parietaria officinalis
La morella roquera (Parietaria officinalis) és una herba perenne de la família de les urticàcees, pròpia de llocs ombrívols, murs antics, roques i vores de camins. És coneguda per la seua capacitat de créixer en superfícies verticals i per provocar alèrgies en persones sensibles al seu polen.
| Morella roquera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Urticaceae | ||
| Gènero | Parietaria | ||
| Espècie | Parietaria officinalis | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
Descripció
Parietaria officinalis és una herba erecta o ascendent, ramificada, de fins a 70 cm d’altura, en fulles tendres i pubescents.
- Fulla: alternes, ovades o llanceolades, d'àpiç agut i base atenuada. Tenen pilositats fines en abdós cares.
- Flor: verda o rogenca, molt menuda, agrupada en glomèruls axilars. És una planta monoica o dioica segons l’eixemplar. Florix des de primavera fins ben entrada el autumne.
- Fruit: tipo aquenet llis i brillant, que es desprén fàcilment.
- Tija: verdosa o rogenca, fràgil, sovint pubescent.
Hàbitat
Creix en llocs nitrificats, murs antics, badalls de roques, vores de camins i solars. Preferix ambients ombrívols i humits, especialment prop d'assentaments humans. Es distribuïx àmpliament pel sud i centre d’Europa i zones temperades.
Taxonomia
Parietaria officinalis fon descrita per Linnaeus en l’any 1753. És l’espècie tipo del gènero Parietaria, i pot confondre’s en atres espècies com Parietaria judaica, de distribució més litoral i port més rastrer.
Etimologia
- Parietaria: del llatí paries (‘paret’), fent referència al seu hàbitat típic.
- officinalis: indica el seu us en oficines de farmàcia o medicina tradicional.
Usos
En la medicina popular s’ha usat com a diürètica, per a afeccions urinaris i com a depurativa. També ha segut usada en forma de tisana. No obstant, és una planta coneguda per la seua capacitat d’originar reaccions alèrgiques respiratòries.
Conservació
És una espècie abundant i sense problemes de conservació. El seu caràcter ruderal fa que estiga ben adaptada a entorns alterats i en contacte humà.