Parietaria officinalis


La morella roquera (Parietaria officinalis) és una herba perenne de la família de les urticàcees, pròpia de llocs ombrívols, murs antics, roques i vores de camins. És coneguda per la seua capacitat de créixer en superfícies verticals i per provocar alèrgies en persones sensibles al seu polen.

Morella roquera

Parietaria officinalis Sturm41.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Urticaceae
Gènero Parietaria
Espècie Parietaria officinalis
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Parietaria officinalis és una herba erecta o ascendent, ramificada, de fins a 70 cm d'altura, en fulles tendres i pubescents.

- Fulla: alternes, ovades o llanceolades, d'àpiç agut i base atenuada. Tenen pilositats fines en abdós cares.

- Flor: verda o rogenca, molt chicoteta, agrupada en glomèruls axilars. És una planta monoica o dioica segons l'eixemplar. Florix des de primavera fins ben entrat l'autumne.

- Fruit: tipo aquenet llis i brillant, que es desprén fàcilment.

- Tija: verdosa o rogenca, fràgil, sovint pubescent.

HàbitatEditar

Creix en llocs nitrificats, murs antics, badalls de roques, vores de camins i solars. Preferix ambients ombrívols i humits, especialment prop d'assentaments humans. Es distribuïx àmpliament pel sur i centre d'Europa i zones temperades.

TaxonomiaEditar

Parietaria officinalis fon descrita per Linnaeus en l'any 1753. És l'espècie tipo del gènero Parietaria, i pot confondre's en atres espècies com Parietaria judaica, de distribució més litoral i port més rastrer.

EtimologiaEditar

- Parietaria: del llatí paries (‘paret’), fent referència al seu hàbitat típic.

- officinalis: indica el seu us en oficines de farmàcia o medicina tradicional.

UsosEditar

En la medicina popular s'ha usat com a diürètica, per a afeccions urinaris i com a depurativa. També ha segut usada en forma de tisana. No obstant, és una planta coneguda per la seua capacitat d'originar reaccions alèrgiques respiratòries.

ConservacióEditar

És una espècie abundant i sense problemes de conservació. El seu caràcter ruderal fa que estiga ben adaptada a entorns alterats i en contacte humà.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Ferran. «La morella roquera». Fauna i flora. Plantes i animals del nostre entorn

Enllaços externsEditar

Commons