Argilaga
| Argilaga | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Ulex | ||
| Espècie | Ulex parviflorus | ||
| Autoritat | Pourr. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcaries.
Descripció
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.
- Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
- Tija: ramificada densament, recoberta d’espines filades, verdosa o bruna segons l’edat del brot.
- Flor: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d’uns 1 cm. Florix d’hivern fins a primavera (novembre-maig).
- Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
- Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.
Hàbitat
Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcaries. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.
Present a quasi totes les comarques valencianes.
Taxonomia
Descrita per Pierre André Pourret en el segle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.
Etimologia
- Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
- parviflorus: significa ‘de flors menudes’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.
Usos
S’ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l’alimentació de ganado, especialment en zones on no hi havia atra vegetació hivernal.
És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.
Conservació
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.
Referències
- Ulex parviflorus en Anthos
- «Ulex parviflorus». The Plant List
- «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia
- Castroviejo, S. (coord.) (1999). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Argilaga.