Cepell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:45 8 ago 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Cepell

Calluna vulgaris 005.jpg
Floració

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Ericales
Família Ericaceae
Gènero Calluna
Espècie Calluna vulgaris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero Calluna.

Descripció[editar | editar còdic]

Calluna vulgaris és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.

  • Fulla: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color vert en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
  • Flor: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
  • Fruit: càpsula chicoteta en numeroses granes.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'Europa. En el territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Calluna: del grec kallyno, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
  • vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.

Usos[editar | editar còdic]

Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.

Conservació[editar | editar còdic]

És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.

Refranys valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Valdés, B. et al. (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons