Bruc

Classificació científica
Bruc
Classificació científica
Regne	Plantae
Divisió	Magnoliophyta
Classe	Magnoliopsida
Orde	Ericales
Família	Ericaceae
Gènero	Erica
Espècie	Erica arborea
Autoritat	L.
Estat de conservació
Estat	LC
Distribució geogràfica
	Distribució natural

El bruc (Erica arborea), conegut també com a bruc de pipes, és una mata o abruixell chicotet perennifoli de la família de les ericàcees. Pot créixer fins a 4 m d'altura en algunes àrees, encara que habitualment medix entre 1 i 3 m en la Península Ibèrica.

DescripcióEditar

Erica arborea presenta moltes branques erectes i densament ramificades.

Fulla: dispostes en verticils de 3 o 4, llinears i molt estretes (3–8 mm), en margens revoluts, de color vert fosc, en feix i envés pareguts.

Flor: campanetes blanques o llaugerament rosades, en 4 pétals soldats i 8 estams retinguts dins. Florix de febrer fins maig segons regió.

Fruit: càpsula globosa chicoteta que s'obri en quatre valves en gran número de llavors diminutes.

Tronc: corfa marró i fibrosa, que es desprén en tires fines. Pot formar renaiximents a partir de la base .

HàbitatEditar

Habita preferentment en sòls àcits, silícics, com granits o pissarra, dins de boscs aclarits, garrigues i margens rocosos des del nivell del mar fins als ~1 400 m d'altitut (en atres regions fins a 2 000 m o més).

És comú en formacions arbustives mediterrànees del sur d'Europa i nort d'Àfrica. En la regió mediterrànea ibèrica està ben present des de la costa fins a altures mijanes.

TaxonomiaEditar

Erica arborea fon descrita per Carles Linneo que la va incloure en Species Plantarum (1753).

EtimologiaEditar

Erica: nom llatí llatinisat del grec ereíkē, usat per a designar els brucs arbòrics.
arborea: ‘arboreu’, per la seua capacitat de créixer com a arbust elevat o arbre chicotet.

UsosEditar

La fusta nodulosa i cerosa de la soca —de gran durea i color roig fosc— ha sigut tradicionalment usada per a fer pipes de fumar, conegudes com bruc de pipes, especialment apreciades per ser resistents al foc i a la calor.

Les branques fines també s'han usat per a fer graneres artesanals. És planta melífera: les abelles fan mel monofloral de bruc molt aromàtica i valorada.

ConservacióEditar

No es considera amenaçada globalment. En regions locals ha disminuït per sobreexplotació de la soca, canvi d'ús del sòl i recolecció abusiva. És una espècie regeneradora despuix d'incendis naturals.

Refrayns valenciansEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Arbolapp (març 2024). Ficha d'espècie i usos tradicionals
Botany.cz (2014). Erica arborea – Brierroot, Tree Heath. Hoskovec & al
Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211

Enllaços externsEditar

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bruc.