Olm
| Om comú | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Ulmaceae | ||
| Gènero | Ulmus | ||
| Espècie | Ulmus carpinifolia | ||
| Autoritat | Gled. ex L. f. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | VU | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural aproximada | |||
L'om comú (Ulmus minor), també conegut com Ulmus carpinifolia per alguns autors, és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcees. És propi del sur i centre d'Europa, el nort d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Preferix els climes temperats, humits, i es troba sobretot en zones de ribera, margens i fondes fèrtils.
Descripció[editar | editar còdic]
És un arbre gran, que pot arribar als 30 m d'altura. De capçada ampla i irregular, i tronc recte o llaugerament sinuós, de corfa grisenca, rugosa i que es bada en plaques.
- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d'ovades a elíptiques, en base asimètrica ben característica. El marge és dentat doble i l'àpiç acuminat. El feix és vert fosc i llis, l'envés més pàlit i llaugerament pubescent. Tenen entre 4 i 10 cm de llarc.
- Flor: És una espècie hermafrodita o en flors unisexuals, de floració primerenca. Les flors són chicotetes, de color porpra-verdós, agrupades en glomèruls, i apareixen abans que les fulles, entre febrer i març.
- Fruit: El fruit és una sàmara de forma ovalada o elíptica, d'uns 1-2 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent. Madura a l'abril o maig.
- Tronc: Corfa gruixuda, de color gris fosc, escamosa en eixemplars madurs. És resistent, encara que sovint afectat per foncs vasculars com la grafiosi.
Hàbitat[editar | editar còdic]
L'om comú preferix sols profunts, frescs i ben drenats, sovint rics en nutrients. Es troba típicament en boscs de ribera, margens de camins, valls i àrees humides fins als 1.000 m d'altura. Aguanta be el fret moderat, pero patix molt les sequeres prolongades i la contaminació urbana.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Ulmus carpinifolia fon descrit per Gleditsch i validat per Carles Linneo el Jove en Supplementum Plantarum 29 (1781).
Citologia[editar | editar còdic]
Número cromosòmic: 2n = 28.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Ulmus: del llatí clàssic ulmus, nom de l'om.
- carpinifolia: ‘de fulla de carpí’, fent referència a la semblança foliar en el gènero Carpinus.
Usos[editar | editar còdic]
Tradicionalment usat com a arbre d'ombra en margens i camins, aixina com per a fusta de qualitat (forta i resistent a l'aigua). També servix com a portaempelts per atres espècies d'om i té usos ornamentals. Antigament, les seues fulles s'utilisaven per alimentar el ganado.
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que no es considera globalment amenaçat, ha patit una forta regressió en gran part d'Europa per la grafiosi de l'om, una malaltia fúngica transmesa per escarabats del gènero Scolytus. S'estan portant a terme programes de selecció de clons resistents.
Referències[editar | editar còdic]
- Brummitt, R. K. (1992). Vascular Plant Families & Genera. Royal Botanic Garden, Kew, London, UK
- Richens, R. H. (1983). Elm. Cambridge University Press
- Ulmus en The Plant List
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Blanco, E. et al. (1997). Los Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares
- Flora iberica. Vol. VIII. CSIC, Madrid
- Ruiz de la Torre, Juan. Arboles y arbustos de la España Peninsular. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1979
- Tutin, T.G. et al. Flora Europaea
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Olm.
Wikispecies té un artícul sobre Olm.
