Setophaga pitiayumi
El parula pitiayumí[1] (Setophaga pitiayumi) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És una espècie sedentaria nativa de la Amèrica tropical (Neotrópico) les àrees de la qual de distribució es troben des de l'extrem surest de Texas, en Estats Units, per América Central i del Sur fins al centre d'Argentina i Uruguay.[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li denomina també chipe blava olivera tropical[3] o chipe tropical (en Mèxic), parula tropical (en Costa Rica, Equador, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i Perú), reinita tropical (en Colòmbia), pitiayumi (en Uruguay, Bolívia, Argentina i Paraguay) o reinita montanyenca (en Veneçola).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta des de l'extrem surest de Texas en Estats Units, per abdós pendents (del Golf i del Pacífic de Mèxic; en América Central en Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. En Amèrica del Sur, en la Guayana Francesa, Surinam, Guyana, Trinitat, nort de Brasil, est i nort de Veneçola, nort i oest de Colòmbia, abdós pendents andinas d'Equador, este de Perú, nort i est de Bolívia, Paraguay, Brasil (al sur de la conca de l'Amazones, a on està absent), Uruguay i Argentina (al sur fins al nort de Buenos Aires i San Luis).[4]
Les poblacions de l'extrem nort de la distribució, que anidan en el noroest de Mèxic, i surest de Texas al noreste de Mèxic, poden migrar cap al sur en els hiverns boreales.[4]
Esta espècie és prou comuna en la major part de la seua distribució en una varietat d'hàbitats naturals: el dosel mig i superior de boscs humits a semiáridos (tendix a evitar les terres baixes extremadament humides de Sudamérica), creiximents secundaris, vores de boscs i hàbitats ribereños; és menys freqüent en boscs tropicals siempreverdes i xara chaqueño.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ . Avibase. Consultat el 11 de giner de 2026.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Plantilla:Birds of the World