Amazilia tzacatl
La amazilia colirrufa o colirrufo (en Colòmbia, Panamà, Equador i Veneçola) o amazilia tzacatl[1] (Amazilia tzacatl), també denominada amazilia rabirrufa (en Hondures, Nicaragua i Costa Rica), colibrí coa rojosa o colibrí coa canella (en Mèxic), colibrí rabirrufo (en Costa Rica) o diamant colirrufo (en Veneçola),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Amazilia. És nativa de Mèxic, América Central i noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx des del surest de Mèxic, per la pendent del Golf i caribenya cap al sur per Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, també per la pendent del Pacífic des de Nicaragua cap al sur, per l'oest de Colòmbia fins al suroest d'Equador; i cap a l'est fins al centre nort de Colòmbia i oest de Veneçola.[3] Registrat en Perú en l'extrem noroest (Tombes).[4]
Esta espècie és considerada comuna i està molt estesa en zones "no forestals", inclosos clars, jardins, lindes de boscs i alguns boscs secundaris. Preferix els hàbitats baixos i en maleza i visitarà en freqüència comederos situats en zones obertes en una miqueta de cobertura. Fins als 1200 m d'altitut en Mèxic pero fins a 1850 m en Costa Rica, 1800 m en Colòmbia i 1700 m en Veneçola. En Equador, localment, o tal volta estacionalmente, fins a 2500 m.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]L'adult medix entre 10 i 12 cm de llongitut i pesa aproximadament 5,2 g. El coll és vert (en vora blanca en la femella), la coronilla, el llom i el costat són verts en tocs dorats, la pancha té un color grisáceo pàlit, l'orifici atrasser rufa i la coa llaugerament en forma de forqueta és rufa en la punta obscura. El pico casi recte és de color roig en la punta negra; més ampla en la part superior de la mandíbula, que ho faria semblar tota negra. Els jóvens són virtualment idèntics a la femella. La vora és un «chu» baix, i la vora del macho és un chiulit «tse we ts’ we» o «tse tse wip tseek tse». El colibrí escut, provinent de la illa Escude de Veraguas en Panamà, és més gran i comunament considerat una subespecie de la #present.
La femella és totalment responsable de la construcció del niu i l'incubació. Coloca dos ous blancs en un niu compacte construït de fibres de plantes i fulls morts a una altura de sis metros en una prima branca horisontal. L'incubació pren de 15 al 19 dies, i prendran atres 20 a 26 dies més per a que ixquen les plomes que ho cobriran.
L'aliment d'esta espècie és el néctar d'una varietat de flors, incloent les heliconias i les bananas. Com atres colibríes, l'ingesta d'insectes menuts és una font essencial de proteïnes. Són molt agressius, i defenen les flors i malezas dins de l'àrea a on s'alimenten. Són més dominants que la majoria dels atres colibríes.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie A. tzacatl va ser descrita per primera volta pel naturaliste mexicà Pablo de la Clau en 1833 baix el nom científic Trochilus tzacatl; el seu localitat tipo és: «Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Amazilia» va ser pres del nom específic Ornismya amazilia Lesson; que es referix a Amazili, una heroïna inca en la novela de Jean-François Marmontel «Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou» de 1777; i el nom de l'espècie «tzacatl» en la mitologia asteca és un cap guerrer.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]S'han registrat híbrits de la present espècie en Amazilia rutila i Amazilia luciae.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup politípico tzacatl:
- Amazilia tzacatl tzacatl (La Clau), 1833 – est de Mèxic (sur d'Veracruz, nort d'Oaxaca) al sur fins al centre oest de Panamà (oest de Darién).
- Amazilia tzacatl fuscicaudata (Fraser), 1840 – nort i oest de Colòmbia (valls del Cauca i del Magdalena) i oest de Veneçola (oest d'Lara, oest d'Táchira).
- Amazilia tzacatl brehmi Weller & Schuchmann, 1999 – Vages del suroest de Colòmbia (alt riu Guiza, en Nariño).
- Amazilia tzacatl jucunda (Heine Jr.) 1863 – terres baixes i ala occidental en l'oest de Colòmbia (Va chocar) i oest d'Equador (al sur fins a l'oest de Loja).
- Grup monotípico handleyi:
- Amazilia tzacatl handleyi Wetmore, 1963 – illa Escude de Veraguas, llitoral noroest de Panamà.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 d'agost de 2025. P. 128.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 20 d'agost de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Amazilia tzacatl en Birds of the World.
- ↑ . Consultat el 2021-01-16.
- ↑ UNED Research Journal.14 S1: i3875ISSN 1659-441X.doi:10.22458/urj.v14iS1.3875.Consultat el 2024-05-29.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Amazilia p. 43; tzacatl p. 394»
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.