Lluís Companys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Lluís Companys
Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Advocat, periodiste i polític
Naiximent: 21 de juny de 1882
Lloc de naiximent: Tarrós, Lleida
Defunció: 15 d'octubre de 1940 (als 58 anys)
Lloc de defunció: Barcelona

Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fon un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya durant 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des de 1934 fins a 1940.

Exiliat despuix de la Guerra Civil, fon capturat en França per la Gestapo, la policia secreta de l'Alemànya nazi, a petició de la policia franquista.[1] Traslladat a Espanya, fon somés a un consell de guerra i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.[2] Finalment, fon fusilat en el castell de Montjuic.[2]

Actualment és considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,[3] considerat com a colpiste,[4] i fins i tot genocida.[5]

Primers anys

Era fill d'una família de propietaris rurals de bona posició de la província de Lleida. Son pare, Josep Companys i Lluís eFontanet, era un home ilustrat i d'idees lliberals. Sa mare, María Luisa de Jover, era d'orige noble i ascendència aragonesa. Lluís fon el segon de dèu germans, d'els que varen sobreviure huit, cinc varons i tres dònes. En huit anys, sos pares li varen enviar a estudiar, intern, a Barcelona en el prestigiós Liceu Polyglota. Allí va cursar el bachillerat i va conéixer a Francesc Layret, dos anys major que ell.

En 1898 va ingressar en l'Universitat de Barcelona per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'universitat barcelonesa.[6] En 1900 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana en l'universitat junt en Layret. També varen publicar un semanari, La defensa escolar, en el que Companys escomençà a escriure els seus primers artículs. Per llavors va prendre la paraula en el seu primer mítin polític, un acte de marcat caràcter anticlerical celebrat en la plaça de bous de Barcelona.

Inici de la seua activitat política

Llicenciat en 1903, ingressà en la Unió Republicana de Nicolás Salmerón. En 1906, en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes Cu-Cut! i La Veu de Catalunya i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la Llei de Jurisdiccions, es formà la coalició electoral Solidaritat Catalana. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per Alejandro Lerroux, varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el Partit Republicà Radical). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.[6] A pesar del seu èxit en les eleccions de 1907, la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la Semana Tràgica (1909), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detingut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.[6]

Referències

  1. Luís Gómez. «El cazador de rojos». El País.
  2. 2,0 2,1 Pedro Montoliú Camps (2005). Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión, Silex Ediciones. ISBN 9788477371595.
  3. Sergi Alegre (1993). El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica, Promociones y Publicaciones Universitarias. ISBN 9788447702046.
  4. César Vidal (2005). Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda, Libroslibres. ISBN 9788496088320.
  5. Roberto Centeno (2011). El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero, Editorial Planeta. ISBN 9788408104803.
  6. 6,0 6,1 6,2 Sánchez Cervelló, Josep (2012). «Lluís Companys i Jover». En Viñas, Ángel. En el combate por la Historia. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente. ISBN 978-84-939143-9-4.

Enllaços externs

Commons


Predecessor:
Francesc Macià
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
President de la Generalitat de Catalunya

1933-1934
Successor:
Francisco Jiménez Arenas
Predecessor:
Juan Moles Ormella
Gobernador general
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
President de la Generalitat de Catalunya

1936-1940
Successor:
Josep Irla