El gènero Prunus inclou arbres i abruixells caducs o perennifolis, coneguts popularment per produir fruits com la pruna, la bresquilla, l'albercoc, la cirera o l'armela. Té gran importància agrícola i ornamental, i està àmpliament distribuït per l'hemisferi nort, especialment en zones temperades.

Prunus

Almendro.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Rosaceae
Gènero Prunus
Espècie més de 400 espècies

Descripció morfològicaEditar

Les espècies del gènero Prunus compartixen característiques botàniques comunes:

  • Fulla: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules a sovint caduques.
  • Flor: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms.
  • Fruit: drupa, fruit carnós d'una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies.
  • Tronc: arbres o abruixells de fusta dura, escorça llisa o badada, a sovint en lenticeles visibles.

Hàbitat i distribucióEditar

El gènero Prunus es troba en boscs, montanyes i clars de l'hemisferi nort, des d'Europa fins a Àsia oriental i Amèrica. Moltes espècies han segut domesticades o naturalisades en zones agrícoles i jardins de tot lo món.

Classificació internaEditar

Prunus és un gènero molt ampli, que inclou diverses seccions o subgèneros. Algunes espècies representatives:

Sistemàtica i filogèniaEditar

Prunus forma part de la família Rosaceae, dins de la tribu Amygdaleae. Encara que te gran diversitat, estudis moleculars han confirmat la seua monofilia, i han permés reorganisar millor les relacions entre espècies i subgèneros.

CitologiaEditar

La majoria d'espècies de Prunus tenen un número bàsic de x = 8. Es presenten formes diploides, triploides i poliploides. L'hibridació i la poliploïdia han tingut un paper clau en la domesticació dels fruits del gènero.

TaxonomiaEditar

El gènero Prunus fon establit per Carles Linneo en l'any 1753. Per motius històrics, alguns botànics havien separat grups com Amygdalus (armelers) o Cerasus (cirerers), pero hui dia s'inclouen generalment dins Prunus.

EtimologiaEditar

Prunus: del llatí prūnus, que designava la prunera i el seu fruit.

Importància ecològicaEditar

Les flors de Prunus són molt importants per a insectes polinisadors com les abelles. Els fruits són consumits per aus i mamífers, contribuint a la dispersió de llavors. Algunes espècies formen part de l'estrat arbustiu en boscs i marges.

UsosEditar

  • Producció de fruits comestibles: prunes, bresquilles, albercocs, cireres, armeles
  • Cultiu ornamental per les flors vistoses (Prunus serrulata, Prunus cerasifera)
  • Fusta en ebanisteria i ferramentes (Prunus serotina)
  • Aprofitament apícola i paisagístic

Amenaces i conservacióEditar

Algunes espècies silvestres de Prunus estan en regressió per la destrucció d'hàbitats, hibridació en cultius i malalties com el virus de la sharka. Els bancs de germoplasma conserven varietats antigues i salvages per a preservar la diversitat.

GaleriaEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Hanelt, P. (2001). Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops. Springer
  • Lewis S. Nelson, M.D.; Richard D. Shih, M.D.; Michael J. Balick, Ph.D., Handbook of Poisonous and Injurious Plants, Second Edition, Springer, 2007, p.245-246 (ISBN 0-387-31268-4) - en (anglés)
  • Potter, D. et al. (2007). Phylogeny and classification of Rosaceae. Plant Systematics and Evolution

Enllaços externsEditar

Commons