Roure valencià
El roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d'Àfrica.
| Roure valencià | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus faginea | ||
| Autoritat | Lam. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Quercus faginea range.svg | |||
| Distribució natural | |||
Descripció
editarEl Quercus faginea és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color vert fosc per l'anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.
- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.
- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota.
- Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment.
Hàbitat
editarTolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S'associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera.
Taxonomia
editarQuercus faginea fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l'Encyclopédie Méthodique Botanique en l'any 1785.
Etimologia
editar- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca.
- Faginea: epítet usat per la semblança de la fulla en la del faig (Fagus).
Subespècies, varietats i hibridacions
editarEs reconeixen dos tàxons principals:
- Quercus faginea subs. faginea
- Quercus faginea subs. broteroi
És freqüent que hibriden en atres espècies del genero Quercus.
Usos
editarLa fusta del roure valencià és dura i resistent, aprofitada tradicionalment per a construcció, mobles i llenya. S'aplica com arbre ornamental, repoblacions forestals i el cultiu de la trufa.
Conservació
editarEncara que és una espècie relativament comuna, el roure valencià està sotmès a pressions per la deforestació i la pèrdua d'hàbitat. En algunes zones, la regeneració natural és llimitada. És important mantindre medides de conservació i protecció per a garantisar la seua supervivència a llarc termine.
Referències
editar- Carvalho, A. M.; Telo Ramos M. (2012). Etnoflora da Terra de Miranda, Cultibos, Yerbas i Saberes. Picote:FRAUGA, e Instituto Politécnico de Bragança. ISBN 978-989-20-3436-2
- Penas, A.; Diez J., Llamas F., Rodríguez M. (1991). Plantas Silvestres de Castilla y León. Valladolid:Ámbito. ISBN 84-86770-40-8
- «Quercus faginea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia
editar- Bean, W. J. (1976). Trees and shrubs hardy in the British Isles 8th ed., revised. John Murray.
- CAB International (2005). data on Quercus faginea, Forestry Compendium
- López González, Ginés A. (2007). Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares (3.ª edición). Madrid: Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9
- Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9