Processó Cívica del 9 d'Octubre
La Processó Cívica del 9 d'Octubre és un una processó o provessó cívica que consistix en el solemne descens en honors d'ordenança pel balcó de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia de la Real Senyera, que recorre els principals carrers del centre de la ciutat fins a aplegar a la plaça d'Alfons el Magnànim, a on es rendix homenage a la figura del rei Jaume I, fundador del Regne de Valéncia, i des d'a on es torna novament el pas cap a la plaça de l'Ajuntament, lloc a on la Real Senyera és issada per a que torne a ser custodiada en les dependències de l'Archiu Històric Municipal.
El 9 d'Octubre se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el cerimonial. Des d'allí es dirigix la comitiva fins a la Sèu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies i d'ahi al Parterre fins que torna a l'Ajuntament de Valéncia.
El 7 d'octubre de l'any 2016, es declara Be d'Interés Cultural Immaterial la processó cívica del 9 d'Octubre.
HistòriaEditar
A partir de l'any 1338, data del primer centenari de la conquista, es va instituir la festa commemorativa del 9 d'Octubre. Des de llavors fins a l'abolició dels Furs del Regne de Valéncia pels decrets de Nova Planta, la festa es va celebrar anualment de manera casi ininterrompuda, en celebracions especials en els casos dels centenaris.
Des de 1707 fins a la seua recuperació definitiva en el sigle XX, solament en 1738 i 1838 es varen realisar les celebracions, si be es va mantindre el seu recort aixina com el simbolisme especial de la Real Senyera.
La processó cívica, des de que Lo Rat Penat recuperà la seua celebració en l'any 1922, només ha deixat de celebrar-se en catorze ocasions:
- 1934, per trobar-se el país en estat de guerra.
- 1936, 1937 i 1938, per la Guerra Civil.
- 1940, 1941 i 1942, per falta de permís de les autoritats governants.
- 1953, 1962, 1966 i 1969, per la pluja.
- 1958, per la mort del Papa Pio XII.
- 2020, per la pandèmia sofrida en Espanya pel coronavirus Covid-19.
- 2025, per fortes pluges.
Vore tambéEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Processó Cívica del 9 d'Octubre.