Cepell
| Cepell | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Ericales | ||
| Família | Ericaceae | ||
| Gènero | Calluna | ||
| Espècie | Calluna vulgaris | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero Calluna.
Descripció[editar | editar còdic]
Calluna vulgaris és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.
- Fulla: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color vert en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
- Flor: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
- Fruit: càpsula chicoteta en numeroses granes.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'Europa. En el territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Calluna: del grec kallyno, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
- vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.
Usos[editar | editar còdic]
Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.
Conservació[editar | editar còdic]
És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.
Refranys valencians[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Calluna vulgaris – Plants of the World Online – Kew
- «Calluna vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Calluna vulgaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Valdés, B. et al. (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cepell.