Parantechinus apicalis

El díbler meridional (Parantechinus apicalis) és una espècie de marsupial dasiuromorfo de la família Dasyuridae endèmica d'Austràlia.

díbler meridional (Parantechinus apicalis)

Hàbitat i distribució

Pot trobar-se en el terrenys arenencs en densa coberta de xara al suroest d'Austràlia Occidental i algunes illas propenques a la costa com Boullanger i Whitlock, encara que troballes fòssilés indiquen que este animal va poder viure en un atre temps en territoris més orientals d'Austràlia.

Característiques

El cos és menut i rechoncho, semblat al d'un rata. Pesa 60-100 g i medix 14 cm de llongitut més 11 cm de coa. Està cobert de pèl curt pardo grisáceo esguitat de blanc en les regions dorsalés i més clar en les ventralés, grisa en tenyides groguenques.

Les orellas són grans i puntagudes. Els ulls, també grans, negres i redons, en un anell blanc al voltant de cada u d'ells. El hocico és acuminado i està dotat de bigots desenrollats. La boca està armada en menuts dents esmolats que indiquen hàbits carnívors.

Els peus són amples, les almohadillas plantares presenten marcades regates que els permeten trepar a arbreés i escalar rocas. Els dits terminen en esmolades unglas.

El marsupi de les femellas consistix en un simple plec de la pell abdominal en l'interior de la qual s'alberguen huit mames.

Dieta

Són majoritàriament carnívors, alimentant-se de mamífers, aus i reptilés de menut tamany. Complementen el seu dieta en grans insectes terrestres i polen de distintes florés i inclús mel.

Reproducció

L'época de celosia va de març i abril. El periodo de gestació és de 44 dies. Les femelles són monoéstricas i paren ventrades de 8 o més crío. La madurea sexual s'alcança aproximadament a l'any d'edat. En llibertat, l'esperança de vida és de 3 anys.

Comportament

Són animals nocturns que passen les horas de llum acaronats en clavills entre les rocas, forats de troncs caiguts i covas o galeries abandonades.

Estat de conservació

• Classificació UICN: Amenaçada. Es tracta d'un dels mamífers més rars del planeta, va passar més de 87 anys sense que es tingueren notícies d'eixemplars vius, i fins al moment són escasses les evidències d'individus en llibertat, alguns dels quals apareixen morts.

Vejau també

• Anex:Cladograma Australidelphia

Referències

• Grzimek, B., Schlager, N. i Olendorf, D., 2003: Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Thomson Gale.^[1] Detroit.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parantechinus apicalis.
• Wikispecies té un artícul sobre Parantechinus apicalis.