Diferència entre les revisions de "Alboraig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Vixca Valencia (discussió); s'ha recuperat la última versió de Silla Blava)
Llínea 96: Llínea 96:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Alborache}}
 
{{Traduït de|es|Alborache}}
{{Pobles de Valéncia}}
+
 
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 15:35 27 jun 2009

Alboraig
95px Escudo de Alborache.png
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Foya de Bunyol
Partit judicial: Chiva
Ubicació: 39°23′40″N 0°46′25″O
Altitut: 320 msnm
Superfície: 27,3 km²
Població: 1.038 hab.
Densitat: 38,02 hab./km²
Gentilici: Alboraiger/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46369
Festes majors: Dumenge de Rams
Alcalde: Miguel Pinach Monto (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alboraig (en castellà Alborache) és una localitat de la Comunitat Valenciana. Situada en la província de Valéncia, en la comarca de la Foya de Bunyol. Conta en 1.038 habitants.

Geografia

El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.

És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.

Localitats llimítrofs

Alboraig llimita en les següents localitats: Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.

Història

Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'Al-buráyj que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda per els avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en 1245, per Rodrigo de Linaza al servici del rei Jaume I d'Aragó, fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de Bunyol, en el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels segles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en 1836 en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.

Demografia

Alboraig conta en 1.038 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
891 886 914 875 897 905 941 948 1.003 1.038

Economia

Distribuïx la seua activitat entre l'indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.

Monuments

  • Casc urbà. A lo llarc del segle XIX el casc urbà d'Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, així com cap al surest, en paralel a la carretera de Torís.
  • Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago Apòstol. D'estil neoclàssic.
  • Jaciments arqueològics. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del Baile-Regajo.

Llocs d'interés

En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, així com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.

Festes locals

  • Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
  • Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
  • Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
  • Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana abans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.

Gastronomia

Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mojete, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1983 - 1987 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1987 - 1991 Jesús Bueno Pérez AP
1991 - 1995 Jesús Bueno Pérez PPCV
1995 - 1999 Jesús Bueno Pérez PPCV
1999 - 2003 Jesús Bueno Pérez PPCV
2003 - 2007 Jesús Bueno Pérez PPCV
2007 - 2011 Miguel Pinach Suma PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències