Plantilla:Ficha de localidat de Espanya Alfondeguilla (en valencià Alfondeguilla),a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (afrontant en Sagunt, ya en la província de València).

Geografia

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d’Alfondeguilla pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent després la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de València direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla.

Localitats limítrofes

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de València. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història ==

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la contenda de la Guerra Civil espanyola, sent l’últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Demografia

align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!1563 !! 1795 !! 1845 !! 1873 !! 1900 !! 1940 !! 1950 !! 1960 !! 1970 !! 1985 !! 1990 !! 1995 !! 2000 !! 2005 !! 2007!! |- align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 902 |}

Administració

{{Alcaldes_Espanya Alcalde_1 = ? ? ? Partit_1 = ? Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez Partit_2 = AP Alcalde_3 = Ramón Vilar Font Partit_3 = AP Alcalde_4 = Ramón Vilar Font Partit_4 = PP Alcalde_5 = Ramón Vilar Font Partit_5 = PP Alcalde_6 = Ramón Vilar Font Partit_6 = PP Alcalde_7 = Ramón Vilar Font Partit_7 = PP Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer Partit_8 = PP

}}

Economia

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i la resta del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes

Cercavila a Sant Antoni. [[ DijousLlarder] "] Dijous", Llarder a on la gent berenarà a la montanya

  • En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
  • Festa a Ntra. Sra. de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
  • Festa Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

  • Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments

  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l’Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
  • Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te?? posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, la celoquia, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recint amurallat.
  • Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  • Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
  • Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés

  • Calvari del Crist.
  • Casc antic nomenat el Castellet.
  • Montanya de Pipa. 589 metros.
  • Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

  • Construccions de pedra seca.
  • Corrals de bestiar. Ubicats en les laderes de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera", a on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum en tranquilitat.
  • Forns de Calç.
  • Església de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII.
  • Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
  • Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
  • L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Enllaços externs ==