Diferència entre les revisions de "Algímia d'Alfara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - '''']]' a ']] '''')
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Llínea 30: Llínea 30:
 
Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
 
Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
  
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent després la [[CV-327]].
+
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 36: Llínea 36:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
+
Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==

Revisió de 17:37 30 abr 2015

Algímia d'Alfara
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°45′11″N 0°21′42″O
Altitut: 183 msnm
Superfície: 14,4 km²
Població: 1.039 hab.
Densitat: 72,15 hab./km²
Gentilici: Algimià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46148
Festes majors: Segon dumenge de decembre
Alcalde: Francisco Salt Mocholí (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Algímia d'Alfara (en castellà Algimia de Alfara) és un municipi de la comarca de El Camp de Morvedre pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. En 2006 sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; actualment conta en 1.039 habitants .

Geografia

Municipi situat entre el riu Palància i les alvertents septentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: Picayo (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de Sagunt. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del Picayo.

Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix (coscolla, tomello i romer). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de Castelló i Terol.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de l'A-23 prenent despuix la CV-327.

Localitats llimítrofs

Algímia d'Alfara llimita en les següents localitats: Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any 1602 sobrepassà els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'expulsió d'estos i se repoblà a principis de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de 1930 se produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
861 870 876 829 819 856 939 969 980 1.053 1.039

Economia

La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i ceps. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha varies industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

Monuments

Llocs d'interés

Festes locals

Enllaços externs

Referències


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres