Atzeneta d'Albaida
| Atzeneta d'Albaida | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°50′6′′N, 0°29′47′′O | |||
| • Altitut: | 450 msnm | |||
| Superfície: | 6,10 km² | |||
| Població: | 1285 hab. | |||
| • Densitat: | 210,66 hab./km² | |||
| Gentilici: | Atzenetí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46869 | |||
| Festes majors: | Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre | |||
| Alcalde: | Jose H. Descals Guerrero (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Atzeneta d'Albaida es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori es quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren per el terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, al igual que la dita Sequia del Port, que s'origina en la Fonteta de igual denominació, que ab les fonts del Arrier, Ordinari, del Pla d’En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar ab la CV-40.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Atzeneta llimita ab les següents localitats:
Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro de Alcoy en la província d'Alacant.
Història
El poble es de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels "zenetes". Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en 1477 i elevat a Marquesat en 1604. Després a partir de 1787, va ser baronia independent.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Hermelando Nacher | UCD |
| 1983 - 1987 | Andrés Amoros | UCD |
| 1987 - 1991 | Vicente Nacher | UCD |
| 1991 - 1995 | Juan García | PSOE |
| 1995 - 1999 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 1999 - 2003 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2003 - 2007 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2007 - 2011 | Jose H. Descals Guerrero | PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5.964 | 5.900 | 5.886 | 5.793 | 5.782 | 5.828 | 6.044 | 1.285 |
Economia
El terreny es de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció de una reduïda horta que rodeja el poble, i d'on se obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Sequia del Port i de una cabalosa font que mana en la mateixa població.
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació del espart. La existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.
La fundició de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta ab un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons "nòrdics", roba de llar, menage per a neteja de la llar e higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.
Monuments i llocs de interés
- Iglésia de Sant Joan Batiste. Va ser reedificada a principis del segle XVIII.
- Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
- Nevera de Dalt.
- Nevera de Baix. (pous de neu).
- Font dels 21 chorros.
- Camp de Fútbol el Regit
Festes locals
En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.
Enllaços externs
- Localisació de Atzeneta en la Placeopedia
- Institut Valencià de Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment.
- Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Adzaneta_de_Albaida de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.