Diferència entre les revisions de "Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Plazadelavirgen.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat i, la plaça de la Verge en el aspecte de va tindre en el sigle XIX]]
+
[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge]]
  
 
La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]].
 
La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]].
Llínea 5: Llínea 5:
 
D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel [[Papa]] [[Pius XII]] el 21 d'[[abril]] de [[1948]].
 
D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel [[Papa]] [[Pius XII]] el 21 d'[[abril]] de [[1948]].
  
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.
+
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.
  
 
==Arquitectura==
 
==Arquitectura==

Revisió de 14:26 18 maig 2021

Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge

La Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana.

D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo Regne de Valéncia. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel Papa Pius XII el 21 d'abril de 1948.

És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la basílica. Originàriament el vocable grec basiliké stoa designava la sèu administrativa del juge Archon Basileus; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.

Arquitectura

Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.

La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del fòrum romà, forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la ciutat.

Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, devall la volta pintada al fresc per Palomino, la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.

Atres basíliques valencianes

En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: Valéncia, Sogorp i Oriola.

En la ciutat de Valéncia existixen també atres temples en esta distinció la Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats i l'iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer. En la mateixa archidiòcesis, l'iglésia Colegial de Xàtiva i la Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'Ermitori de la Mare de Deu del Lledó de Castelló i l'iglésia sepulcral de San Pascual en Vilarreal. En l'oriolana, és també basílica la Parroquial de l'Assunció d'Elig. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'Iglésia Archiprestal de Santa Maria de Morella.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans