Diferència entre les revisions de "Cavalla"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Scombe japo 130302-34404 tdp.JPG|thumb|<center>Cavalla</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:FMIB 37834 Scomberomorus Cavalla (Cuvier) Cero, King-Fish.jpeg|thumb|<center>Morfologia</center>]] |
'''La Cavalla''' (''Scomber scombrus''), pertany a la família dels '''escòmbrits''' (Família Scombridae). Se tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. | '''La Cavalla''' (''Scomber scombrus''), pertany a la família dels '''escòmbrits''' (Família Scombridae). Se tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. | ||
Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les costes valencianes durant la [[primavera]]. | Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les costes valencianes durant la [[primavera]]. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Se pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. | Se pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. | ||
| − | La Cavalla o verdel es distribuïx per l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Septentrional]] (des del nort de [[Noruega]] fins a les costes d'[[Àfrica]] i les | + | La Cavalla o verdel es distribuïx per l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Septentrional]] (des del nort de [[Noruega]] fins a les costes d'[[Àfrica]] i les [[Açores]]), Atlàntic Occidental (costes d'[[EEUU]] i [[Canadà]]), [[Mar del Nort]], [[Mar Bàltic|Bàltic]], [[Mediterràneu]] i [[Mar Cantàbric|Cantàbric]]. Està disponible en el mercat durant tot l'any, encara que té una marcada estacionalitat, sent més abundant entre els mesos de [[febrer]] a [[maig]]. |
| − | Només hi ha un atre peix molt pròxim a ella: el [[ | + | Només hi ha un atre peix molt pròxim a ella: el [[bíssol]] (Scomber japonicus o colias). Se tracta d'una espècie més migratòria i d'aigües més templades que la cavalla, freqüent en aigües del sur i mediterrànees. Les diferències més aparents són un color més clar en esquena i cap, dibuixos més irregulars i [[Ull|ulls]] més grans. |
| − | La | + | La cavalla (Scomber scombrus) i el [[bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troben distribuïts pels oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]], i pels mars [[Mediterràneu]] i [[Mar Negre|Negre]]. |
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{Commonscat|Scomber scombrus}} | |
| − | * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf | + | {{Wikispecies|Scomber scombrus}} |
| + | {{DGLV|Cavalla}} | ||
| + | * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf Ministeri d'agricultura, peixca, alimentació i mig ambient] | ||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
Última revisió del 21:24 1 set 2023
_Cero,_King-Fish.jpeg)
La Cavalla (Scomber scombrus), pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae). Se tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les costes valencianes durant la primavera.
Morfologia[editar | editar còdic]
És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en hivern i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes.
Biologia[editar | editar còdic]
Se pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i estiu, formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura.
La Cavalla o verdel es distribuïx per l'Atlàntic Septentrional (des del nort de Noruega fins a les costes d'Àfrica i les Açores), Atlàntic Occidental (costes d'EEUU i Canadà), Mar del Nort, Bàltic, Mediterràneu i Cantàbric. Està disponible en el mercat durant tot l'any, encara que té una marcada estacionalitat, sent més abundant entre els mesos de febrer a maig.
Només hi ha un atre peix molt pròxim a ella: el bíssol (Scomber japonicus o colias). Se tracta d'una espècie més migratòria i d'aigües més templades que la cavalla, freqüent en aigües del sur i mediterrànees. Les diferències més aparents són un color més clar en esquena i cap, dibuixos més irregulars i ulls més grans.
La cavalla (Scomber scombrus) i el bíssol (Scomber japonicus o colias) es troben distribuïts pels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, i pels mars Mediterràneu i Negre.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cavalla.
Wikispecies té un artícul sobre Cavalla.
«Cavalla». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Ministeri d'agricultura, peixca, alimentació i mig ambient